El referent italià

La referència del pànic és l'hecatombe italiana dels anys 90 del segle passat, que va causar la dissolució dels principals partits, el democratacristià, el comunista, el socialista... Pot semblar exagerat, però els equips d'anàlisi del PP i el PSOE ho sospesen com a possibilitat en la mesura que avança la crisi de la política, provocada per la incapacitat dels governants per trobar solucions a la crisi econòmica, i al ritme en què els sondejos d'opinió van reduint les seves expectatives electorals.

De fet, hi ha enquestes recents que vaticinen que la suma dels dos partits no arribaria al 50% dels vots si se celebressin ara unes eleccions. Alguns ja proclamen el final del bipartidisme, fins i tot amb entusiasme, sobretot els petits que pugen -IU i UPD- mentre que altres, els que miren al passat d'Itàlia, creuen que el terratrèmol podria ensorrar-los a tots.

Són impressions que s'extreuen d'enquestes fetes sense uns comicis a la vista. Perquè, tret de catàstrofe, no hi haurà eleccions generals a Espanya fins a l'any 2015, perquè cap partit assenyat -i el PP ho és almenys pel que té a veure amb la seva supervivència en el poder- convoca unes eleccions mentre té una majoria superabsoluta que, d'acord amb els indicis citats, perdria. Així que, a tres anys d'una convocatòria electoral, és precipitat afirmar que tots els partits volaran pels aires o que s'acabarà el bipartidisme perquè l'escenari polític quedarà fragmentat en quatre parts, circumstància que no és improbable amb les dades d'avui.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El que és una realitat és la constatació que la desconfiança en els polítics augmenta. Els ciutadans suspenen en la mateixa mesura el Govern, l'oposició i els líders polítics. La meitat dels votants del Partit Popular no el tornarien a recolzar, i al PSOE li està resultant gairebé impossible recuperar els quatre milions d'electors que va perdre el 2011. És la conseqüència de l'atur, de l'empobriment generalitzat, de la retallada de drets i de prestacions, i de la por a un futur sense esperança -segons previsions del mateix Govern del PP-, que, combinat amb la sensació que els que estan pagant la crisi no són els que la van provocar i que els que ho van fer es continuen forrant, forma un còctel explosiu per als partits polítics.

Hi ha esperança perquè la ciutadania encara creu en la democràcia, tot i dubtar dels seus representants. Així que, potser, si els polítics rectifiquen, res no serà tan dramàtic electoralment parlant. S'ha de recordar que primer se celebraran les eleccions municipals i autonòmiques i que aquesta lliga la juguen, fonamentalment, el Partit Popular i el PSOE, úniques formacions presents encara en molts ajuntaments i la majoria de comunitats autònomes. Els seus resultats donaran la pista.