¿Recuperació?

Davant la situació de desastre en què estem vivint, celebrada per la senyoraAguirreamb l'afirmació que estem «el doble de millor» que en altres temps, la principal resposta del Govern ­consisteix a prometre'ns una prò­xima «recuperació», que significarà la fi de la crisi i el retorn a una vida millor, com la del passat. Però ¿com ­serà el nou món feliç que se'ns anuncia?

Per tenir-ne una idea podem fer una mirada al que ha succeït en un país que ja ha completat la seva recuperació, com els Estats Units. Segons un estudi del Pew Research Center, «en els dos primers anys de recuperació econòmica de la nació, el valor mitjà net de les famílies que integren el 7% de les de més riquesa va augmentar un 28%, mentre que el valor mitjà net del 93% dels restants va disminuir un 4%».

Tot això s'explica pel fet que mentre que el benefici empresarial o les cotitzacions de borsa han tornat a la normalitat, els sous s'han mantingut baixos tot i les campanyes dels qui han demanat en va al Congrés que s'augmenti el salari mínim de 7,25 a 9 dòlars l'hora. Fa pocs dies, els treballadors d'una sèrie d'oficis de Chicago van iniciar una vaga reclamant «15 dòlars a l'hora i llibertat per formar sindicats sense represàlies». Això s'entén quan consultem les taules de salaris vitals per a la ciutat de Chicago, calculats per l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on es diu que en la categoria d'un adult que manté un nen el salari vital hauria de ser de 20,86 dòlars.

El més gran dels problemes és, no obstant, el de la insuficiència dels llocs de treball. ElWall Street Journaldel 18 d'abril va revelar que les empreses multinacionals, «que aporten al voltant d'una cinquena part de tota l'ocupació privada als EUA», han disminuït des del 1999 els seus llocs de treball a Amèrica del Nord en 1,1 milions, mentre han augmentat que en 3,8 milions els seus llocs de treball «a ul­tramar».

La persistència de la desocupació està creant el queKrugmananomena «la trampa de l'atur». Dels 12 milions d'aturats que hi ha als Estas Units, 4,6 milions fa més de sis mesos que estan sense feina, i 3 milions, un any o més, sense comptar els que han deixat de buscar una feina inabastable, que queden fora d'aquestes estadístiques oficials (U3). El més dramàtic del cas és que quan es creen nous llocs de treball es tendeix a marginar els que han estat molt de temps aturats, perquè els ocupadors potencials sospiten que alguna cosa han de tenir de dolent quan fa tant de temps que estan sense trobar ocupació. De manera que «s'està creant una classe d'aturats permanents».

Al problema que representa aquesta massa de treballadors que han perdut l'esperança d'aconseguir una ocupació estable i viuen de treballs temporals, incursions en l'economia submergida i subsidis i ajudes diversos, hi ha el dels joves que no tenen feina i que poden anar passant anys sense trobar-ne. Un informe recent de l'Organització Internacional del Treball (Global Employment Trends 2013) ens diu que hi ha actualment al món uns 197 milions d'aturats (una taxa del 5,9%), que es preveu que augmentin fins a 210,6 milions en els cinc anys pròxims, amb una especial incidència en els països desenvolupats. Entre aquests hi ha uns 73,8 milions de joves aturats, un 35% dels quals fa almenys sis mesos que estan sense treballar. A Europa hi ha un 12,7% de joves que ni treballen ni estudien ni es preparen per aconseguir una feina, cosa que augmenta la probabilitat que quedin definitivament desplaçats del mercat de treball, cada vegada més al marge de les demandes dels qui ofereixen feina.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Fixem ara la vista a Espanya, on ens trobem amb una taxa d'atur del 27,16% i del 57,2% en els joves, que es donen només en el tercer món. I on el mateix Govern acaba d'anunciar-nos que, d'acord amb el seu programa d'actuació, aquests nivells es mantindran sense grans canvis fins al 2016. Cosa que ens obliga a preguntar-nos: ¿de què viuran durant aquests tres anys una gran part dels sis milions d'aturats -que, amb les seves famílies, poden representar uns 20 milions d'espanyols- que aniran quedant gradualment sense ajudes de cap tipus? ¿Com trobaran una nova feina el 2016 el milió de joves que estaran cada vegada més allunyats de les exigències del mercat?

Poc importa que millori el dèficit i que baixi la prima de risc si no es resol al mateix temps aquest problema. El panorama que anuncien per a l'any 2016 els plans del Govern és el d'una Espanya empobrida, amb unes bosses milionàries d'aturats irrecuperables, incloent-hi centenars de milers de joves sense cap mena d'esperança de futur. ¿Quina classe de recuperació és aquesta?