Creixement i felicitat

El contrast que existeix en un món cada vegada més desigual (Oxfam calcula que l'any 2016 l'1% dels més rics posseirà més de la meitat de la riquesa global) entre el creixement econòmic i el benestar de la majoria ha portat a buscar índexs que mesurin amb més eficàcia la qualitat de vida del ciutadà comú. Perquè sembla clar que la millora d'aquesta no es correspon amb l'augment de la riquesa que es dedueix del fet que el producte interior  brut global hagi crescut un 635% des del 1980. I encara que aquestes mateixes estadístiques ens han estat assegurant que la pobresa extrema disminuïa considerablement, sembla clar que alguna cosa deu fallar en aquests càlculs quan la UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament) reconeix que el creixement global no l'ha alleujat: el 20% dels més pobres, uns 1.400 milions d'éssers humans, han rebut 70 cèntims per cada 100 dòlars d'augment de l'ingrés global. L'evidència dels homes i les dones que es juguen la vida travessant el Mediterrani ens explica una altra història.

La vella faula que un augment de la riquesa global es traduïa en benefici per a tots (la teoria del trickle-down o degoteig) ha perdut credibilitat, encara que els nostres governants s'entestin a convèncer-nos de la seva validesa quan usen les dades de creixement del producte com una demostració del fet que vivim bé i una promesa que viurem millor si ells segueixen governant.

Aquesta evidència és la que ha portat a buscar altres mesures que valorin de manera més satisfactòria el benestar. Ho han intentat les Nacions Unides amb l'índex de desenvolupament humà, que té en compte factors com l'esperança de vida al néixer o els anys d'escolarització; però n'hi ha altres que busquen incorporar més elements, com el de l'OCDE (Better Life Index), que als indicadors sobre la vivenda o el treball n'hi afegeix altres sobre la satisfacció de la vida i que ens assegura que «el 65% de les persones diuen a Espanya que en un dia normal tenen més experiències positives que negatives», cosa que no sembla ser gran cosa si tenim en compte que la mitjana de l'OCDE és del 76%.

Altres, com Gallup, ens ofereixen resultats una mica sorprenents, que posen al davant Panamà i Costa Rica, si bé sembla més raonable que els últims siguin Síria i l'Afganistan. En l'apartat referit a Espanya se'ns adverteix que «el benestar social és vital per envellir saludablement», una conclusió que imagino que té la mateixa validesa en el cas de Madagascar i que no em sembla que hagi requerit grans esforços d'investigació.

Voldria referir-me, no obstant, a un altre índex amb estimacions per a aquest 2015, el World Happiness Report 2015 elaborat pel Sustainable Development Solutions Network, pel que sembla amb finançament de la Unió d'Emirats Àrabs, que, se'ns assegura al començament, ha fet l'objectiu central de la seva política convertir Dubai «en la més feliç de les nacions» (llevat per als treballadors estrangers que són despietadament explotats, m'imagino).

El World Happiness Report treballa amb els mateixos conceptes de «benestar subjectiu» que utilitzal'OCDE, partint de tres aspectes: l'avaluació cognitiva de la pròpia vida, les emocions positives (alegria, orgull) i les negatives (dolor, angoixa, preocupacions), aspectes que es considera que són determinats per altres raons, a més dels ingressos i les condicions materials.

Quan de les consideracions metodològiques passem als resultats, la llista dels països més feliços respon a l'esperat: Suïssa, Islàndia, Dinamarca, Noruega, Canadà… Aquí Panamà està en el número 25, i Costa Rica, en el 12. Espanya, no obstant, està en el 36, molt per sota de Veneçuela (23), tot i el que els nostres mitjans ens expliquen d'aquest país, i per sota del Brasil, Qatar, la República Txeca, l'Uruguai o Tailàndia.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però jo diria que l'element que està més en contradicció amb les visions de felicitat que el senyor Rajoy ens ofereix cada dia és el quadro dels canvis que hi ha hagut en aquesta percepció de felicitat en els períodes 2005-2007 i 2013-2014. Allà podem veure que hi ha una sèrie de països que han millorat considerablement els seus índexs, començant per Nicaragua, i que els més feliços (Suïssa, Noruega, Suècia) es mantenen sense grans canvis. El més sorprenent ho trobem en la llista dels països que han retrocedit aquests anys, on si bé hi ha Veneçuela (amb una mínima disminució, -0,037), en el fons del pou hi trobem Espanya (-0,743), Jordània, Ruanda, l'Aràbia Saudita, Itàlia, Egipte i Grècia (-1,470).

O sigui, que res de benestar i felicitat en aquests anys. Jo, si fos vostè, m'ho pensaria millor abans de tornar a votar el Partit Popular.