LA CRISI DE VALORS
Religions, cultures, diners
"Els ciutadans sagaços situaran de nou en el centre de la conducta personal i col·lectiva els valors que, necis, els neoliberals van substituir pels preus"
Samuel Huntingtonva predir, en favor dels globalitzadors neoliberals, quan convenia al món parlar de distensió, entesa i conciliació, que es produiria un xoc històric entre elcristianisme i l'islam.
El problema no és ni ha estat només interreligiós sinó també intrareligiós. Conflictes entre musulmans sunnites, xiïtes, salafistes... que s'han convertit en irreconciliables en molts casos. I agreujament de les diferències entre catòlics, protestants, anglicans, ortodoxos, evangelistes... amb un considerable nombre de variants al seu torn...
Un cop Huntington va quedar totalment desacreditat com a guaita dels conflictes en creences, l'expresident de l'IranMohammad Khatami va proposar a lesNacions Unidesel 1988 el diàleg de civilitzacions. Consolidat després, a iniciativa del president del Govern espanyol,José Luis Rodríguez Zapatero,com aAliança de Civilitzacions, les Nacions Unides van incorporar els dos programes i, a proposta de laUnesco, l'Assemblea General ha aprovat recentment múltiples activitats per a l'"acostament" de cultures.
Cultures com a actitud, com a comportament quotidià, com a expressió d'una manera de ser, de sentir, de pensar, de creure, de crear...
Però quan semblava que estàvem en el bon camí cap a la igual dignitat de tot ésser humà, sigui quin sigui el seu gènere, fe, ideologia, raça... a través del respecte sense fissures a la infinita diversitat humana, la seva riquesa, unida per una sèrie de valors universalment acceptats, la seva força, vet aquí que apareix a l'horitzó, enfosquint-ho tot, el poder econòmic que preval sobre qualsevol altra forma d'expressió i de governança.
Els diners ho absorbeixen tot: el poder polític, amb un progressiu debilitament de l'Estat-nació; els valors ètics i principis democràtics, que se substitueixen a escala mundial per les lleis mercantils; i es margina el sistema de les Nacions Unides intentant posar les regnes del destí comú en mans de ridículs i ineficients grupsplutocràtics. Elgran domini --concentrat en consorcis energètics, financers, militars i mediàtics, en bona part en mans delPartit RepublicàdelsEstats Units-- arriba a tenir una influència tan gran que ¡nomena Governs sense comicis electorals aEuropa, començant pel del bressol de la democràcia, Grècia!; i deslocalitza bona part de la producció a laXina i altres països, sense aturar-se a considerar les condicions laborals ni el mínim seguiment dels drets humans...
El formidable remolí financer només entén de beneficis i no és sensible al deteriorament del medi ambient, a les fractures socials, a la desocupació, a la humiliació de tants milions de persones desolades, confuses, indignades...
Europa es precipita al buit, al mateix temps que laXina, el gran país comunista convertit en el gran país capitalista de la Terra, assumeix progressivament el lideratge que fins fa poc estava en mans occidentals: es converteix enfàbrica per al mónamb tecnologia pròpia, i la seva presència empresarial --infraestructures, serveis,...-- a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina, per exemple, és impressionant, fins al punt d'adquirir terres, el fruit prohibit que ha de seguir estant exclòs de qualsevol transacció.
"Poderoso caballero es don dinero", va escriureQuevedo. Però ara, quan s'està arribant a límits que no s'han de tolerar, els ciutadans sagaços, amb una potent avantguarda integrada per científics, docents, artistes, intel·lectuals... no permetran que es consumi aquest procés d'absorció progressiva i, personalment i virtualment, promouran la concòrdia i la convivència pacífica... i situaran de nou en el centre de la conducta personal i col·lectiva els valors que, necis, els neoliberals van substituir pels preus.
Notícies relacionadesTenia tota la raó Don Antonio Machado: "Es de necio confundir valor y precio".
