Gent corrent
Mireia Nieto: «Pots carregar-li a un ancestre el que no t'agradi de tu»
Una 'Sherlock Holmes' domèstica. Busca als arbres genealògics pistes que expliquin la nostra manera de ser.
«Pots carregar-li a un ancestre el que no tagradi de tu»_MEDIA_2 /
La besàvia Ramona solia matar les hores asseguda al seu balancí, observant el tràfec del barri del Baix Guinardó a través del mateix balcó que, cent anys després, il·lumina el saló on la seva besnéta Mireia passa hores reconstruint l'arbre genealògic familiar.
-¿Per què necessita saber què va fer o va deixar de fer la seva besàvia?
-Jo tenia una relació molt especial amb el meu avi Paco, el Samarreta, com li deien. Vivia en aquesta mateixa casa amb la meva àvia i ens vèiem cada dia: em venia a buscar a l'escola, em portava a agafar pinyons a l'hospital de Sant Pau i els picàvem al balcó. Era un avi entranyable. Al morir els meus avis i quedar-me jo aquesta casa, vaig sentir la necessitat de descobrir més coses de la seva vida.
-I així va néixer Mireia Holmes.
-De fet, de petita volia ser investigador privat. Fa poc vaig trobar la gravació en casset d'una entrevista que li vam fer al meu avi la meva germana i jo. Tornar a sentir la seva veu va ser molt emotiu.
-La història oral ha estat tradicionalment menyspreada.
-Doncs és molt més interessant que els documents oficials. Jo vaig començar a investigar fa dos anys, preguntant als meus pares, però ràpidament em vaig estancar perquè no tenien més dades.
-En aquest punt s'abandonen la majoria de conats genealògics.
-En el meu cas vaig seguir fent tours entre familiars i veïns de tota la vida. Anava a veure'ls amb una llibreta i ho apuntava tot. He recorregut pobles, ciutats i barris i ens hem emocionat compartint històries i fotos amb familiars llunyans. També visito hemeroteques, parròquies, cementiris i registres per trobar partides de naixement, de defunció, còpies de testaments i altres documents que utilitzo per ratificar el que m'expliquen.
-¿Fins on arriba el seu arbre?
-Fins als rebesavis. Més que col·leccionar avantpassats, m'agrada trobar descendents perquè ells van conèixer els meus avis i el que em poden explicar té molt més valor que un paper oficial. Per exemple, ara sé que el meu avi Eleuterio era molt de xerrar amb tothom, com el meu pare, com jo i com la meva filla gran. D'això no en parlen els papers. Vaig haver de viatjar fins a Segòvia perquè m'ho expliqués un cosí segon del meu avi.
-També hi ha secrets de família dels quals ningú vol parlar.
-En totes les famílies hi ha secrets que es volen tapar, però sempre queden pistes per seguir. És molt respectable que algú no vulgui parlar d'això, tot i que jo crec que fer memòria junts i posar certes coses en comú va bé per a tothom.
-¿Per exemple?
-La meva besàvia va tenir nou fills però un d'ells era com si no existís. Vaig buscar als índexs de naixements de Barcelona d'aquells anys i la vaig trobar. Es deia Tomasa, va néixer el 25 de setembre de 1921 i va morir al cap de poc. Cada vegada que aconsegueixo posar nom a persones que van transitar per aquí alguna vegada i de les quals ningú es recorda penso que els faig un homenatge. Donar-li un espai a l'arbre genealògic a la Tomasa i que tota la família sàpiga que va existir i en sàpiga els detalls és positiu per a tothom.
-Va començar amb una llibreta i un boli. ¿Ara què porta en les seves indagacions?
-Una maleta de rodes on caben, a més de llibretes i bolis, ordinador, escàner, càmera, mòbil, mocadors
-sóc de llàgrima fàcil- i pastes dolces com a mostra de gratitud.
-Sí que s'ha professionalitzat...
-Porto el blog tataranietos.com i faig arbres genealògics per a altres persones, però penso que és una feina que ha de fer un mateix. Jo puc ajudar a trobar documents i a guiar la investigació, però la feina d'anar a parlar amb els familiars s'ha de viure.
Notícies relacionades-¿Tot això per a què serveix?
-Jo ara em sento més connectada, em conec més a mi mateixa i entenc més els meus pares. Hi ha moltes coses de la nostra personalitat que no són nostres i les respostes a certs comportaments teus que no t'agraden es poden trobar en l'arbre genealògic. ¡Sempre pots carregar-li a un ancestre el que no t'agradi de tu!
