Circ

El Festival de Circ de Figueres va ser, l'any passat, un èxit. Al pati d'armes del castell de Sant Ferran hi va haver números emocionants, delicades entrades de clown, composicions atrevides (i febles, per la inestabilitat inherent al món circense), rialles, neguits, uns quants «¡oh!» d'admiració i molts esbufecs d'alleujament després d'haver vist la continuïtat dels salts mortals o el deliri del trapezi. Aquest any, de la mà d'un boig de les carpes, Genís Matabosch, hi tornarà a haver espectacle, que és una barreja d'exhibició, campionat i promoció de noves generacions de pallassos, equilibristes, saltimbanquis, malabaristes, domadors de puces i altres espècies per l'estil. El festival s'havia de tornar a fer al castell, però resulta que el castell, tot i que regit per un consorci on hi parlen l'ajuntament i la Generalitat, és de l'exèrcit, i és l'exèrcit qui té la paraula final en qualsevol assumpte relacionat amb l'espai encara militar.

La paraula, aquesta vegada, s'ha traduït en un no al circ, que és, en definitiva, un no a la ciutat i un sí a la prepotència i a l'orgull patriòtic. Devia ser excessiu veure tanta pallassada en un pati d'armes de tanta tradició fortificada. El festival, però, continua i es farà en un altre lloc. I al castell, mentrestant, es mantindrà boirosa i encara tangible l'evanescència del seu últim presoner, un tal Tejero, aquell del circ de vint-i-tres pistes.