Gran Carulla

Un dels moments més emotius de l'emotiu parlament deMontserrat Carulla en la gala dels premis Gaudí va ser l'instant en què l'actriu va mirar la seva trajectòria, va contemplar una carrera de més de 50 anys i va dir: «¡Molt bé,Carulla!». En aquest diàleg íntim amb ella mateixa, en aquest elogi que la ­dona dedicava a l'artista, s'hi condensava no pas un recorregut d'èxits (que hi són, ¡i tant que hi són!), d'actuacions memorables, sinó la constatació que valia la pena l'esforç de tants anys. I després va afegir: «Ho tornaria a repetir». Amb l'afany de deixar ben clar que havia estat feliç en tots i cadascun dels moments de felicitat, de tristesa, d'entusiasme, de penúries, triomfs i desconsols que havia viscut dalt d'un escenari o davant d'una càmera i que ara explica en la seva biografia.

LaCarullava continuar, amb aquell seu to tan pausat, tan allunyat del crit, amb la fortalesa ro­cosa de la pausa, amb una declaració eufòrica a favor de l'optimisme: «El millor futur pot arribar quan menys t'ho penses». Parlava de futurs individuals i col·lectius, que no depenen de la misèria del present o de les escasses perspectives de renovació, sinó de la ­confiança en la voluntat del so­brevivent, de qui sempre pensa que es pot anar més enllà. Abans, havia fet aquella tranquil·la de­claració independentista, no pas per combatre sinó per estimar. «Com a amiga en llibertat». GranCarulla.