La pàtria són els impostos

¿Quantes vegades deu haver assistit Luis Bárcenasa un míting del seu partit en què es va parlar d'Espanya i es va cridar entre aplaudiments que són l'únic partit que la defensa? Avui sabem que després, quan les llums s'apagaven i es guardaven les banderes, ell s'oblidava una estona d'Espanya i es dedicava a evadir impostos.

¿Quantes vegades deu haver assistit a debats al Senat i deu haver animat des de l'escó el portaveu del seu grup mentre feia una defensa encesa de la unitat de la pàtria davant altres que la maltractaven? També sabem ara que a continuació, i després de comentar-li al cap que bé que havia estat a la tribuna, se n'anava a comprovar com creixien els seus comptes opacs al Dresdner Bank, a Suïssa. Tan lluny de la pàtria.

¿Quantes vegades deu haver escoltat o corejat entre grans escarafalls que Espanya es trenca? Espanya es trencava, sí. Però pels esvorancs en la hisenda pública que feienBárcenasi altres comBárcenas emportant-se a Suïssa els milions que havien de tributar aquí per sostenir i millorar la seva pàtria tan estimada.

Tornar a la beneficència

I ara també. Espanya es trenca. Per les costures de la pobresa, la desigualtat, la desconfiança i el deteriorament de les institucions. I per la bretxa que es va obrint imparable entre els que poden pagar-se serveis privats de qualitat i els que només poden utilitzar uns serveis públics que encara són una referència però als quals amenacen a base de retallades de tornar al vell concepte de la beneficència.

Uns serveis públics de qualitat fan progressar un país, no desaprofiten cap talent nacional i converteixen els habitants d'un territori en ciutadans iguals. El que qualsevol que proclami amor a la seva terra voldria per a ella, dic jo. Això sí, són costosos de mantenir.

I ja sé que només amb el que s'han emportat els evasors fiscals no s'arregla la precària situació dels nostres comptes públics. Però estaran d'acord amb mi que ens haurien anat molt bé els impostos que haurien d'haver pagat aquí el senyorBárcenasi altres comBárcenasper ajudar a mantenir la sanitat, l'educació, les pensions, l'R+D+I, les carreteres. En definitiva, com segurament dirien ell i els seus amics, per fer més gran i millor Espanya.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

La realitat, no obstant, és que la pàtria l'estan fent cada dia els espanyols que estiren el carro de casa seva amb les baixades de sou, la pujada dels preus de l'autobús, del metro, de la gasolina, de la llum, del copagament farmacèutic, de la desaparició de beques, cobrant l'atur o ja ni tan sols això. I que compleixen a més les lleis que ens hem donat.

I això és el mínim exigible aBárcenasi a altres comBárcenas.Als que oculten milions d'euros a Suïssa i als que s'amaguen del fisc aquí. I, per cert, aquí és Espanya, però també és Catalunya, Andalusia o Canàries. Qualsevol pàtria esti­mada.