JÓVENES (SOBRE)SALIENTES
La revolució de les ulleres de fusta fetes en un garatge
"És un noi amb el cap ple d'idees i passió per les coses noves. Un aventurer. Dels de llançar-se a l'aventura sense mirar enrere"
Óscar Palencia, creador de Palens.
Diuen que viatjar obre mires.Óscar Palencia, de 26 anys, estudiant d'educació social a la Fundació Pere Tarrés, ho corrobora. Ha portat la seva motxilla aAustràlia, l'Índia, Nova York, Miami, Nicaragua, Costa Rica, Mèxic, el Marroc, Guatemala i en algun altre racó del planeta. I ell, el noi que estalvia durant tot l'hivern per poder fer voltes a l'estiu, diu que a l'exterior només veia negocis viables per portar aquí. I així ho ha fet. ¿Per què no barrejar fusta i ulleres de sol? I de la idea a l'èxit.Palenspodria dir-se que està de moda, o en termes de moderneig, ara mateix és 'el màxim'. Diuen de l'Óscar que és informal, simpàtic i amic dels seus amics, hi afegim humil com a aportació pròpia. Professa amor incondicional pel magret de la mama, només de la mama, i pel seu germà petit, un altre cervellet dels negocis amb tan sols 19 anys.
Ell va començar per la via formal. La del bon fill universitari. En el seu formulari postselectivitat hi va apuntar ADE a l'Institut Químic de Sarrià. Va aguantar dos mesos. Li agradaven les sortides laborals, però no la teoria. Va optar per anar-se'n aAustràlia sis mesos, amb aquell bonic pretext d'aprendre una mica d'anglès (tendra excusa que sempre funciona). Va tornar moreno i amb la ment una mica més oberta i aleshores va decidir fer un grau superior en màrqueting. Li va agradar, aquesta vegada sí, i va treballar un temps de comercial. Però es va cansar de la feina (¿ja hem comentat ja el perfil cul d'en Jaumet com a punt en comú d'aquests joves?) i va començar a laFundació Pere Tarrésun curs d'educació social. Fins aquí un currículum la mar de variat i complet. Però el problema és que l'Óscar sempre ha estat de tenir moltes idees. D'aquella mena de gent que s'aixeca amb milers de nous projectes al cap. Si hi sumem el fet que sempre ha tingut manetes i que de tant en tant dóna un cop de mà a la seva mare amb arranjaments i coses de parquet, va ser llavors quan es va il·luminar. ¿Per què no treballar amb fusta i fer ulleres de sol?
La idea pot sonar una mica esbojarrada, però ell ho va veure fàcil des d'un principi. Va estudiar la competència, les possibilitats i el mercat. Va arribar a la conclusió que amb 500 euros d'inversió inicial i un mes, estaria fet. Ja ens avisa ell que el seu fort no són els números. Aquells 500 es van multiplicar i àixò del mes, bé, s'ha allargat, ha estat treballant fins aquest agost. Un any de feina per aconseguir un bon resultat. ¿I com s'aconsegueix el capital inicial? ¿A qui s'ha d'entabanar? Res de fill de casa bona, ni rondes d'inversions, ni beques de cap banc bo/dolent. Res d'això. El somni de l'Óscar era fer la volta al món en vela. Va arribar a firmar en un tovalló amb el seu amic Iñaki que abans dels 27 es llançarien a l'aventura. Durant anys va estar estalviant, era el seu somni. I quan ja tenia prou diners acumulats per al “viatge de la seva vida” va decidir que no, que Palens seria la seva aventura. Iñaki, l'amic-signa-tovallons,està ara mateix fent la volta al món. L'Óscar no se'n penedeix, promet anar-lo a veure en alguna illa xula, així se salta la part laboriosa i passa directament al daikiri en qualsevol cala que hi hagi per allà.
El client Risto Mejide
¿Per què aquest nom? Típica pregunta 3.000 vegades contestada. De cognom Palencia i els seus amics li deien Palens. Fàcil. Però encara més important, Palens a Google no donava ni un sol resultat. Ara sí. Qüestió d'èxit. Són sis a l'equip, però és sincer "jo estic enfangat, com a mínim de moment, em llevo a les 8.30 i a les 9 tothom al taller, i m'estic fins a les 11-12 de la nit, això un dia normal, si no fins més tard". Aquest és l'horari d'oficina d'algú que creu en el seu somni. ¿I el taller? Menudet. Es canvien d'aquí molt poc, els ha quedat petit. Però no cal que jurin això de 'handmade sunglasses', amb un tomb pel taller pots comprovar que cada pas està fet a mà. Hi ha serradures per tot arreu. La fusta arriba del Brasil iAmèrica, i a partir d'aquí tot es fa a mà. Tallar, donar forma, dissenyar, enganxar, polir, afegir les lents, les frontisses. En un principi es va pensar que ho podia fer tot sol. Va fer un estoc de 100 ulleres de sol i es va passejar per botigues de Barcelona per vendre el producte. “En una setmana les 100 ulleres van volar i jo creia que durarien fins Nadal”. Ja ha fet 1.600 ulleres a mà en quatre mesos, i va arribar a 300 en una sola setmana just abans deNadal. D'aquí ve l'ampliació d'equip i el canvi de local. I escolta, queRisto Mejiden'hi ha comprat unes per lluir a la televisió, "me les ha pagat i tot", diu entre rialles.
Ell segueix estudiant per sereducador social, per això de tenir contenta la família fent-los creure que és un noi de bé. Però reconeix que no s'emporta res de passar per la universitat. El germà mitjà va muntar el seu negoci als 18 anys (¿hi deu haver un codi genètic per a l'emprenedoria?) i ara li va de meravella, vaja, que guanya molts diners, i el seu consell per al germà va ser: "La universitat no serveix per a res". L'Óscar no vol sonar dràstic però reconeix "si ets un paio una mica espavilat, pots tirar un negoci endavant, la universitat et donarà teories i com fer un pla d'empresa", però el tema pràctic ja el posa cadascú. Del seu aprenentatge com a educador social se n'emporta l'amplitud de mires. Les capses de fusta que acompanyen les ulleres les fa una fundació social que treballa amb discapacitats a Lleida. Vol fer més col·laboracions com aquesta, ja té algunes idees. "És un pas petit, però mira". Doncs sí, val més això que res.
Preguntem ¿emprenedor o empresari? No li agrada ni una paraula ni l'altra. "Avui dia està de moda ser emprenedor, empresari és quan ja et va molt bé tot". Reconeix que ser jove l'ha beneficiat. "Sóc un noi que fa gràcia, amb un producte fet aBarcelona, però no crec que m'haguessin entrevistat a 'La Vanguardia' amb 40 o 50 anys". Ja té raó, ja. ¿I la part dolenta de ser jove? Poca, que ets un "marrec quan truques a les empreses al principi, i molt educadament et diuen que no”. Les mateixes empreses que amb la mateixa educació però sense cap inconvenient li truquen ara després de veure l'entrevista en un diara de tiratge nacional.
Germans petits
La seva mà dreta, un jovenet com ell, li diu que s'ho ha de creure més, que té una cosa gran entre mans. Però ell va amb peus de plom. Créixer sí, però amb prudència. “Ens han posat molts diners al damunt de la taula, però ¿100 o 200.000 euros? ¿per a què? ¿una nau? ¿unes oficines boniques ambMacs? No és el moment". Ell s'estima més anar pas a pas i amb bona lletra. De moment obrir-se al mercat europeu, buscar noves tècniques per treballar la fusta i “alguna idea que tinc al cap, que agradarà, però que no puc dir encara". No tenim exclusiva, però pel que he vist, triomfa segur.
Parla de 'les seves ulleres' com un pare orgullós. Li agrada rebre 'mails' deBerlín de botigues interessades per les seves ulleres. Li agrada veure com un noi li ve a buscar ulleres de sol per a l'àvia. Li agrada parlar de pesca, mar i món. Li agrada parlar dels seus germans petits a qui admira amb devoció. Li agrada parlar del seu equip i de la paciència que té a l'hora de polir, netejar lents o posar cola. Li agrada parlar dels 'mails' que rep d'enginyers que s'ofereixen per donar-li un cop de mà, encara que només els pugui oferir polir.
No és llicenciat, ni té cap oficina amb acabats de metall, no té un zona de relax per als empleats, ni tan sols porta les seves pròpies ulleres. Però és un noi amb el cap ple d'idees i passió per les coses noves. Un aventurer. Dels de llançar-se a l'aventura sense mirar enrere.
