"Me duele este niño hambriento como una grandiosa espina" (Miguel Hernández)

1
Es llegeix en minuts

Fem de la gran injustícia col·lectiva, de la gran vergonya dels nostres dies, dels “efectes col·laterals” d'un sistema basat en el poder absoluts dels diners, el motiu principal de la nostra acció quotidiana, de la nostra mobilització a favor d'una vida digna de tots els éssers humans.

“Lapobresaés la forma més terrible de violència”, va advertir elMahatma Ghandi.

Davant delconsumdel superflu i el malbaratament, estenem les mans als més necessitats.

L'espiral de subdesenvolupament i supeditació només es pot evitar amb la capacitació endògena, amb l'empara i el coneixement.

És necessari arribar als encara inassolibles, fer visibles els encara invisibles, perquè “ulls que no veuen, cor que no sent”.

Fins ara el progrés i la riquesa s'han distribuït en el vedat reclòs i protegit dels habitants del barri pròsper del veïnatge universal que no representen sinó el 20% de la humanitat.

“Cada generació de nens ofereix a la humanitat la possibilitat de reconstruir el món de la seva ruïna”, va declararEglantyne Jebb, fundadora de Save the Children, el 1919. Desgraciadament, el Partit Republicà dels Estats Units no ha permès que el seu país firmés la Convenció sobre els Drets de la Infància el 1989. Més tard, el juny de 2002, el govern Bush va evitar tota referència a aquesta Convenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides. També, davant de la pràctica unanimitat, van rebutjar subscriure el dret humà a l'alimentació a la Conferència organitzada sobre això per la FAO.

A l'establir-se l'any 2000 els Objectius del Mil·lenni els països més rics van ser incapaços d'aprovar un fons de 40.000 milions de dòlars per poder ràpidament socórrer els més necessitats. ¡Aquesta és la quantitat que s'inverteix actualment en 10 dies en despeses militars i armament! No em cansaré de repetir-ho: moren al dia entre 25.000 i 35.000 infants d'un a cinc anys de fam alhora que la “preparació per a la guerra” costa 4.000 milions de dòlars.

Notícies relacionades

Jon Sobrino ha passat aquest missatge terrible, que no hem d'oblidar: “La forma més estesa de terrorisme és matar la gent de fam”.

Sí, ens ha de doldre cada nen afamat com una grandiosa espina...