Els electors socialistes
Després dels resultats de les eleccions de Galícia i el País Basc de diumenge passat, totes les mirades s'han dirigit al PSOE i a la seva crisi. És evident que es tracta d'una qüestió de primer ordre, però el seu fracàs potser no sigui l'únic que s'ha constatat en aquests dos territoris, com podria semblar veient el que s'ha dit i escrit.
Passa una cosa semblant a la que va succeir l'endemà de la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona, que l'aparell de propaganda de CiU va apuntar al PSC, a veure què feien els socialistes, quan en realitat qui tenia la pilota a la seva teulada eren CiU iArtur Mas,que s'havia posat al capdavant de la reclamació popular. Després, s'ha vist amb tota claredat que la fitxa que havia de moure el president era més transcendent i delicada que la dels socialistes.
Aquests dies s'han dit moltes coses sobre la crisi del PSOE, unes més encertades i altres menys; bastantes interessades -no hi ha cap altre partit amb tants cadàvers a l'armari- i algunes interessants.
El PSOE no només ha perdut un projecte per als espanyols -la seva alternativa, en paraules d'Alfredo Pérez Rubalcaba-, sinó que tampoc troba bé l'encaix en les nacionalitats històriques. Però, a més, té el problema del seu electorat, que perdona menys que altres.
El líder socialista que fins ara ha obtingut més vots en unes eleccions ésJosé Luis Rodríguez Zapatero, i no ho va fer en les del 2004, sinó en les del 2008, després del primer mandat. Ni més ni menys que 11,2 milions. És el rècord en la història de la democràcia espanyola.
La col·lecció d'errors, titubejos i ocultacions d'aquella segona legislatura va causar una decepció profunda.Zapaterono va complir el seu programa i va fer el contrari del que havia promès, i a sobre no va donar explicacions. Els electors socialistes no l'hi perdonen, ni a ell, ni als que l'acompanyaven. Per això, el 2011 quatre milions d'ells -es diu aviat- no van sortir de casa seva. El PP només va guanyar 600.000 vots.
Aquella reacció tan dràstica no és comuna en altres electorats. Aquí tenim al Partit Popular gallec que, fins i tot i amb menys suports que el 2009, acaba d'augmentar la seva majoria. I el PP no només fa el que va dir que no faria, sinó que nega l'evidència del que està fent ara mateix. Però la major part dels seus votants el segueixen.
Notícies relacionadesSegons les enquestes, a CiU li passa una cosa semblant. Va ser l'abanderat en l'aplicació d'unes retallades que no figuraven en el programa amb què va guanyar les eleccions del 2010. Va negar, per exemple, que anés a introduir el copagament farmacèutic, i ho ha fet per partida doble. No obstant, els sondejos apunten que com a mínim mantindrà el nombre d'escons.
El comportament dels electors socialistes, que responen a les decepcions amb la inhibició més que amb el canvi de vot, explica que en les dues ocasions que el PP ha obtingut majoria absoluta -2000 i 2011- hagin estat les eleccions amb més abstenció, clarament per sobre del 30%.
