Les trampes de l'euro per recepta

Elrecurs del Govern central contra l'euro per recepta a Catalunyahavia estat anunciat temps enrere. També ha advertit que recorrerà el de la comunitat madrilenya. Les dues mesures responen a raons legals, de competències. Si només obeïssin a qüestions ideològiques o de prevenció anticatalana, com es diu en alguns ambients, el Govern no pledejaria contra la mateixa mesura aplicada per l'autonomia madrilenya, que està governada pel PP.

Però al marge d'aquest aspecte, que no deixa de ser lateral, convé preguntar-se per què el Govern va decidir estalviar en despesa farmacèutica posant en marxa l'euro per receptaquan sabia que des de Madrid s'estava implementant per a tot Espanya un augment delcopagament demedicaments, tant per a treballadors en actiu com per a jubilats. ¿Per què no aprofitar aquest increment del copagament en lloc de crear-ne un altre?

O, fins i tot, ¿per què no va prendre altres mesures? Per exemple, quina raó pot explicar que els hospitals públics catalans no disposin d'unacentral de compres, un departament des del qual es negociïn les adquisicions de medicaments als laboratoris per a tot el sistema hospitalari públic.

Sens dubte seria un instrument d'estalvi, més tenint en compte que els fàrmacs més cars ja no es dispensen a les oficines de farmàcia, sinó des dels hospitals mateix. En teoria, aquesta exclusivitat es va aplicar en raó del preu dels productes --massa cars perquè la seva venda seguís en mans dels botiguers/farmacèutics--, però cada hospital compra pel seu compte obviant les economies d'escala que es podrien obtenir si cada fabricant tingués al davant un únic comprador per a tots els centres.

És difícil calcular l'estalvi que s'obtindria amb una central de compres, però hi ha qui s'ha molestat a fer-ne una aproximació. L'Hospital 12 de Octubre, de Madrid, va pagar gairebé dos milions d'euros més que La Paz, també de la capital, en la compra dels mateixos 214 medicaments el 2011. Són dades de la Cámara de Cuentas de Madrid. En l'adquisició d'un producte, un centre pot pagar gairebé el 40% més que un altre, simplement per la política comercial del departament que se n'encarregua, per l'habilitat del seu cap de compres. O per la seva honradesa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Des de desembre passat, hi ha una central de compres global, creada pel Govern central per a tots els hospitals del sistema públic. Hi participen 14 autonomies. Totes menys Andalusia, que en té una de pròpia --mal dissenyada, per cert, ja que ha provocat problemes de proveïment en diverses ocasions-- País Basc i Catalunya.

Des del punt de vista polític no hi ha una raó que justifiqui la imposició de l'euro per recepta abans que l'estalvi en les compres públiques de medicaments. I molt menys des del punt de vista ètic. Encara que no estiguéssim envoltats, com estem, de corrupció --que ja ha tapat la suspensió cautelar el cobrament de l'euro per recepta a Catalunya--, no hi ha cap motiu que justifiqui que cada hospital tingui relació directa amb els laboratoris i els distribuïdors. Cap de confessable.