Els reptes d'Euskadi

Tots els colors del verd

L'escenari d'un referèndum a Catalunya incidirà en les polítiques que es faran al País Basc

4
Es llegeix en minuts
Tots els colors del verd_MEDIA_1

Tots els colors del verd_MEDIA_1 / LEONARD BEARD

Euskadi ha parlat. I ho ha fet sense embuts, de manera clara. Els diputats i diputadesabertzales s'acosten als dos terços del total de la Cambra, i en nombre de vots representen el 60% dels vots emesos. Un resultat que hauria de fer callar moltes boques que acostumen a ser les mateixes que opinen amb poc coneixement de causa sobre Catalunya, i que hauria de portar a una profunda reflexió en les més altes instàncies i estructures de l'Estat. Aquestes eleccions són les primeres en què es vota sense la violència d'ETA. La por ha desaparegut de l'escenari electoral, així com les amenaces, els trets, les bombes, el terror. I aquesta és la primera victòria de la societat basca, la victòria més important. Però també eren les eleccions al Parlament basc on els bascos podien tornar a triar entre totes aquelles opcions que es volien presentar, superant la llei de partits que havia distorsionat de manera important el darrer Parlament.

RECONQUERIDA, doncs, la normalitat d'unes eleccions pacífiques i democràtiques, ara el País Basc té molts reptes al davant, reptes que han protagonitzat la campanya, però que tampoc són nous de fa dos dies.

I el primer repte que es presenta és el de la crisi.Iñigo Urkullu ha fet una campanya intel·ligent, navegant pel patriotisme pragmàtic que sempre ha caracteritzat el PNB i posant èmfasi en els riscos de la crisi que comença a afectar el País Basc tot i que menys que en d'altres indrets gràcies al concert econòmic. En el tercer trimestre del 2012, la taxa d'atur estava a l'11,8%, molt per sota de la de Catalunya, que és més del 20%. Però tot i amb això el PNB ha sabut combinar la seva Ítaca particular, situant-la una miqueta més enllà en el temps de l'Ítaca catalana, i posant èmfasi en el dia a dia de la vida de les persones, picant allà on més mal feia els socialistes (fins ara governant Euskadi) i el PP (donant suport al Govern del PSE-PSOE i practicant l'estisorada a Espanya). El PNB ha recuperat la centralitat de l'escenari polític basc, tot i que aquest cop ha tingut un renovat i alhora històric rival, Bildu, que comença a disputar aquesta centralitat als guanyadors d'aquests comicis.

Bildu ha fet una campanya basada en la moderació de les formes, i la radicalitat en el fons, la qual cosa no deixa de ser una certa novetat en l'esquerraabertzale. La seva candidata,Laura Mintegi,donava una imatge de serenitat i seriositat que sens dubte ha aportat rèdits electorals a la coalició de l'esquerra independentista. El pacte entre les grans forces de l'independentisme basc ha sigut un èxit, com de fet ja ho va ser a les municipals i a les eleccions generals, amb resultats espectaculars arreu. La gran qüestió és què farà a partir d'ara Bildu. L'escenari d'un possible referèndum d'autodeterminació a Catalunya no tinc cap dubte que tindrà alguna mena d'incidència en les polítiques que es facin al País Basc.

Notícies relacionades

En aquests moments sembla que el debat al País Basc se centrarà, per un cantó, en la lluita contra la crisi, però per l'altre a consolidar el procés de pau iniciat ara ja fa un any després de l'abandó de les armes per part d'ETA. I en aquest procés hi ha un munt de coses pendents i per començar l'alliberament d'Arnaldo Otegi, el líder natural de la segona força política al País Basc, que encara és a la presó. L'apropament dels presos bascos i el tancament definitiu del conflicte obliguen a mantenir un diàleg obert amb aquell que no vol dialogar, l'actual govern del PP, i aquest serà un dels reptes més difícils d'aquesta legislatura. Un repte per al PNB en tant que força més votada i sobre la qual se suposa que pivotarà el futur govern, però també un repte per a Bildu, que amb la seva representativitat no pot quedar ni fora de joc, ni superada pels esdeveniments.

UN ALTRE ELEMENT a reflexionar per part de Bildu és el seu resultat a Guipúscoa i més concretament a Donosti. Recordem que governen a les institucions guipuscoanes i a l'ajuntament donostiarra. El seu resultat, tot i ser bo globalment, no ha sigut el que esperaven. I cal pensar a què és degut aquest factor. Probablement el fet de governar en moments delicats també pot tenir algun efecte, fins i tot en les forces emergents. És només un detall que no pot condicionar la visió global i l'èxit de Bildu en aquestes eleccions. L'escenari per al País Basc, doncs, és un escenari carregat d'esperança. La violència ha desaparegut, el procés de pau està en condicions de ser abordat amb la màxima celeritat vistos els resultats que hi ha hagut, disposa de bones eines per combatre la crisi, i la situació al Parlament no fa pensar en grans èpoques d'inestabilitat. I a més hi ha una important majoria de membres del nou Parlament que estan clarament per la sobirania d'Euskadi. No són temps fàcils per a la política enlloc, tampoc a Euskadi. Però justament és, més que mai, l'hora de la política. Política, ara sí, per construir, més enllà de la violència i el conflicte.Raimonho va deixar per a la posteritat en una bella cançó tot parlant del País Basc: «Tots els colors del verd, gora, gora diuen fort, la gent, la terra i el mar, allà al País Basc!». Expresident del Parlament.