Carme Ferré Pavia: «Necessitem que ens diguin què passarà»

-¿Vivim un moment històric?

-Per a mi, és un moment d'impàs. Ho visc amb il·lusió. Tot i que és cert que hi ha una part de la meva convicció independentista que no hi està del tot d'acord.

-¿En quin sentit?

-Sempre que algú m'ha preguntat per què sóc independentista he fet un rànquing de motivacions: per raons històriques, culturals, polítiques i, en últim terme, les econòmiques.

-¿I llavors?

-Ara el contingut ideològic s'ha diluït. Que hi hagi tanta gent independentista amb un discurs economicista em genera una reacció una mica negativa, però, al mateix temps, sóc pragmàtica. És com si sempre haguessis volgut tenir una plaça davant de casa teva i mai t'haguessin fet cas i, de sobte, el teu veí és l'alcalde i construeixen la plaça. No diràs que no.

-¿Per què es va fer independentista?

-Sóc independentista des dels 16 anys. ¡En tenen la culpa els valencians, els catalans i els mallorquins! Per aquest ordre. Anava a un institut d'Amposta i molts professors eren valencians i algun d'origen mallorquí. ¡Llavors, ells eren els independentistes! Per això em genera tristesa que el discurs pancatalanista s'hagi diluït. ¿On són els valencians i els mallorquins en aquest procés? I si ens independitzem, ¿on queden ells?

-¿I què espera d'aquests dos mesos, abans de les eleccions?

-Les eleccions del 25 de novembre han de tenir un efecte de transparència. Que cada partit expliqui bé quin és el seu programa i les seves prioritats. Si en el resultat surt una majoria nacional, es pot començar a avançar. Qui surti elegit tindrà una responsabilitat històrica increïble.

-¿És la primera vegada que sent que alguna cosa pot canviar?

-Sí. La gent que va sortir a manifestar-se ho va fer demanant la independència. Després, què està disposat a donar cadascú per la independència -temps, privilegis- és incert. Potser hi ha gent que es conforma amb menys que la secessió.

-¿Vostè què està disposada a donar?

-Jo tinc moltes preguntes: ¿Als funcionaris de l'Estat ens assumiria el nou Estat? ¿On hem de dipositar els nostres estalvis? Si hi ha una sortida de l'euro, ¿quina moneda tindrem? Aquests dos mesos, abans de les eleccions, són apassionants per saber la talla política de qui ha d'administrar aquest procés i després, és clar, governar.

-¿Què els demana als polítics?

-Saber quina serà la proposta nacional de cada partit i, a partir d'aquí, crec que cal llegir-ho en clau de contracte amb la ciutadania. Necessitem que la gent a qui votem ens digui què passarà. Convergència ha canviat la seva postura i ha posat damunt la taula el catalanisme transversal que ja existia, ara necessitem saber exactament quin és el seu full de ruta

-¿Per exemple?

-El meu poble és Alcanar, el més meridional de Catalunya. El poble veí pertany a Castelló. ¿Què passarà? ¿Tindrà una frontera? I si és així, quin tipus de frontera serà. La que hi ha entre Gaza i Israel o la que hi ha entre França i Suïssa, que gairebé no existeix. I els que tenen terreny més enllà del Sénia, ¿què faran? ¿Anirem a fer les paelles a Espanya?

-Tot són preguntes.

-I dubtes: tampoc és clar que puguem celebrar un referèndum sobiranista. No és tan fàcil independitzar-se. Si passa, seria després de 300 anys. ¡Una mica menys que Cuba i una mica més que Colòmbia!

Notícies relacionades

Trump es juga la presidència

Cops a la porta de la desgràcia

-¿Quina Catalunya s'imagina?

-Nosaltres ja hem intentat viure en un país amb institucions pròpies, però si ens independitzem tindrem a les nostres mans el propi futur. ¿Tindrem polítics corruptes? Sí. ¿Es faran obres que no s'haurien de fer? Sí. Per exemple, Eurovegas si s'hagués fet. Però potser no tindríem tants aeroports als quals no va ningú ni tant AVE. Jo, la veritat, vull un país que tingui més iCat FM i menys fórmula 1