El refugi dels últims càtars

Els castells càtars es caracteritzen per estar situats en llocs de difícil accés, per ser fortaleses del vertigen. Només cal contemplar els de Querbús, Peyrepertuse i Montsegur, tots al sud de França, per comprovar-ho. I és que, segons explica la història, els càtars hi van trobar l'últim refugi quan fugien de la croada dictada contra la seva heretgia al segle XIII pel papa Innocenci III.

Situem-nos: després de la derrota en la batalla de Muret (1213), en què el comte Ramon IV de Tolosa, juntament amb els seus aliats, entre ells Pere I d'Aragó, va sucumbir davant de les tropes del rei Felip II de França, al comandament de Simó de Montfort, un grup de càtars, liderats pel bisbe Gilabert de Castres, es va refugiar al castell de Montsegur. Un primer setge va acabar en fracàs, però el 1242, després d'una matança d'inquisidors, un altre grup de càtars es va refugiar al castell i aquesta vegada el setge, que es va prolongar durant 10 mesos, va ser implacable.

Lloc esotèric

Al peu del castell de Montsegur, a 1.207 metres d'altura, un petit monument rendeix homenatge als 200 màrtirs «del pur amor crestian», llançats llavors a la foguera. Pujar fins a la fortalesa és fàcil, però una vegada a dalt estremeix la visió d'un castell en el qual, segons la tradició esotèrica, la nit de Sant Joan un raig de llum penetra per un dels seus extrems i surt per l'altre.

Allà, en aquesta petita fortificació, es reuneixen cada any centenars de seguidors dels «bons homes» o «bons cristians», que era com s'anomenaven a si mateixos els càtars, cristians partidaris de la puresa i contraris a l'acumulació de riqueses per part de l'Església. El Papa els va declarar herètics i va emprendre a partir de l'any 1209, amb l'ajuda del rei de França, una croada en contra seu. Un dels primers episodis de la campanya va ser quan Simó de Monfort va ordenar cremar una església de Besiers on s'havien refugiat uns 7.000 heretges. «Mateu-los a tots», va ordenar el llegat papal. «Déu ja reconeixerà els seus».

El castell de Montsegur queda com a símbol de l'heroica resistència càtara, però convé advertir que la fortalesa és posterior a la matança, perquè va ser construïda pels vencedors. Es veu que els refugiats van ser traïts per uns pastors, i els invasors els van donar 15 dies per sortir del castell. Quan per fi ho van fer, els van oferir triar entre abjurar de la seva heretgia o ser llançats a la foguera. Tots van triar el foc.

Fins aquí la història. Segons la llegenda, poc abans de la rendició, un petit grup de fidels va aconseguir escapar-se del castell i posar en un lloc segur el tresor dels càtars. No s'ha sabut mai amb certesa en què consistia aquestl tresor, encara que algunes fonts esmenten que es componia d'una gran quantitat d'or i altres diuen que es tractava del Sant Grial.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Lectors de Dan Brown

Avui al castell de Montsegur es barregen a l'estiu amants de la història, seguidors de doctrines esotèriques, apassionats lectors de les novel·les de Dan Brown i sectaris del culte solar. Alguns fins i tot porten sota el braç un llibre del medievalista alemany i nazi Otto Rahn, que a la seva obra Cruzada contra el Grial va defensar la idea que Montsegur es tracta en realitat del Montsalvat del poema èpic medieval de Wolfram von Eschenbach. I és que en aquesta fortalesa del vertigen totes les doctrines semblen creïbles.