Una història mexicana

Lolita Boschés una persona extravertida, simpàtica en extrem, riallera, sorollosa i estupenda. És, a més a més, una de les veus femenines més interessants de la literatura catalana contemporània. Gran part de la seva trajectòria vital i de les seves referències són mexicanes i, que jo sàpiga,Lolitanomés es posa seriosa davant de dues situacions: quan escriu i quan parla de la tragèdia de Mèxic. Gràcies a una seva carta, per exemple, he sabut que des del 2000 fins a aquest mateix juliol, és a dir, 12 anys, a Mèxic hi ha hagut 126 assassinats o desaparicions de periodistes, una xifra que hem de sumar als més de 26.000 morts en accions violentes, víctimes de les accions immundes de la immunda llaga que el narcotràfic i les màfies han obert als budells de la nació.

Lolita Boschi uns companys van fundar fa temps Nuestra Aparente Rendición (NAR), una associació amb seu a Barcelona que es dedica, sobretot, a mirar d'evitar el pitjor: l'oblit. Han comptat els morts un a un i ara en volen fer un llibre (necessiten diners, ¡és clar!) que repartiran gratuïtament a la Fira del Llibre de Guadalajara, perquè quedi constància de la magnitud d'aquesta matança continuada i persistent: «No se mata la verdad matando periodistas».La meva amiga Lolita i tots els seus amics n'estan convençuts i no pensen defallir en l'intent de mantenir viva la veritat. I la memòria i la denúncia.