Les molècules de la vida

Aquest article farà contents els que preparen mots encreuats i el meu ben admiratMàrius Serra,al qual, com a mi, també li agrada jugar amb les paraules i patim per tant de certaludolàlia. Que no s'ha de confondre amb ludopatia, ¿eh?. En resum, que introduiré unes quantes paraules tècniques, ben lletges i difícils que donen per omplir unes quantes caselles dels mots encreuats.

¿Què son les molècules de la vida? Podem pensar en elles com totes aquelles petites peces que conformen el cos humà. Sí, ja sé que sóc antropocèntric, però m'han dit coses pitjors. Per proximitat professional parlaré primer de l'ADN. L'àcid desoxorribonucleic. El material clau en l'herència (amb les meves disculpes per als notaris). L'ADN està compost de milions de milions de combinacions de només quatre peces: A, C, G i T. És a dir, Adenina, Citosina, Guanina i Timina. Sembla una tonteria, però si en un lloc concret de l'ADN tens una AGT en comptes d'una GGT estàs ben fotut.

A més a més d'aquestes quatre peces, nosaltres hem ajudat a trobar que la C pot estar accentuada (afegint-li un grup metil) o no. L'ADN produeix una altra molècula: l'ARN, àcid ribonucleic. És semblant a l'ADN però en comptes de la T té una U (Uracil). L'ARN és inestable, quasi com un adolescent a qui ha deixat la nòvia (però no tant) i n'hi ha de molts subtipus. El més famós ha estat l'ARN missatger, que si s'hagués descobert avui es diriaARN e-mail. S'encarrega d'originar unes altres biomolècules: les proteïnes.

Quan ens mirem els uns als altres, en realitat ens inspeccionem les proteïnes. També ens mirem les formes, bàsicament els greixos. Les proteïnes són les que fan el treball dur del cos humà: contrauen el múscul (miosina), ens impermeabilitzen (queratina), transporten l'oxigen (hemoglobina), ens permeten veure-hi (rodopsina), digereixen els aliments (tripsina), regulen el nivells de sucres (insulina), faciliten la comunicació entre les neurones (mielina), etc. Com veieu moltes acaben ambina, cosa que va fer exclamar al senyor catedràtic: «les proteïnes són cosa fina». Quin gran poeta es va perdre.

Les proteïnes estan formades per pèptids (res a veure amb la Pepsi) i aquests estan compostos d'aminoàcids. Aquests darrers són les unitats fonamentals que formen les proteïnes i es diuen alanina, valina, metionina, arginina, lisina, treonina, triptòfan, etc. D'aminoàcids n'hi ha alguns que els fabriquem nosaltres i altres que incorporem de la dieta. Així doncs ¡vigileu els estrictes carnívors o els radicals vegetarians per no caure en deficiències! Com sempre, el millor és l'equilibri.

A part dels àcids nucleics (ADN i ARN) i les proteïnes, nosaltres també som greixos, sucres i sals. I aigua, és clar: ¡molta aigua! H20. Dihidrogenur de mono-oxígen, com va dir fa molts anys el meu estimat amic. Els greixos tenen una fama terrible (quasi pitjor que la de Bankia) i en part amb raó perquè una epidèmia d'obesitat sobrevola els països occidentals associada a més afeccions com la malaltia cardiovascular. Però també fan alguna cosa bona aquests nois: emmagatzemen energia. I tampoc no tot el greix és blanc, encara que a mi quan el vaig veure a la sala d'operacions em van semblar estalactites groguenques, sinó que hi ha greix marró. Aquest greix especial ajuda a mantenir la temperatura corporal. I hi ha un colesterol bo: l'associem al simpàtic nom de HDL.

¡I què podem dir dels sucres! Les nostres neurones no estan fregides (¡això va per tuEduard Punset!) perquè reben un dels sucres més especials: la glucosa. Però hi ha altres sucres (també anomenats hidrats de carboni o glícids) com la fructosa, la sacarosa, la manosa, la galactosa, etc. Els sucres ens donen energia de forma immediata mentre que els greixos són un reservori d'energia. Primer consumim els sucres del fetge (ens duren 15 minuts), després els agafem del múscul i l'endemà patim el dolorós cruiximent, cristalls d'àcid làctic tallant les nostres patètiques fibres musculars d'esportistes amateurs.

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

Si miréssim a un nivell encara més minúscul hauríem de parlar dels àtoms dels cos humà i aquí hi ha uns quants reis com el carboni, el nitrogen, l'oxigen i l'hidrogen i elements més exòtics com el ferro, el zinc o el sofre. L'or de les peces dentals no compta.

Però potser que ho deixem per un altre dia que ja se m'ha escalfat el cap i necessito prendre'm àcid acetilsalicílic. Ui, perdoneu que no me'n recordava del nom aspirina. GràciesEugenioper l'acudit. Agafo el meu euro del copagament i baixo a la farmàcia a comprar-lo. Bona sort i fins a la pròxima. Metge. Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge