«¿Ho veu? La típica casa americana: porxo, balancí...»

-¿Ho veu? És la típica casa americana. Amb el porxo, el balancí, les mansardes... les finestres de guillotina…

-I el gos.

-I el gos. Es diu Jack. ¡Jack! Quiet. ¡Jack! Quiet. Vine aquí.

-¿Això és un Corvette?

-Un Corvette, sí. Abans tenia el General Lee, el dels Dukes de Hazard, tal qual, pintat de taronja i amb la bandera al sostre; un Dodge Charger del 69. Però aquest no va ser el meu primer cotxe americà; el primer va ser un GMC Jimmy del 74. El vaig comprar al tornar de la lluna de mel.

-Esperi: als Estats Units.

-És clar. Era la meva primera vegada i vam anar a Califòrnia, que era on més il·lusió em feia anar. Vam estar a Los Angeles, a San Francisco, a Las Vegas, i tot en cotxe, és clar, que és com s'ha de fer, a bord d'un Ply-mouth. Al tornar em vaig fer soci del Car Club Catalunya, i al cap de dos mesos tenia el Jimmy. Ara en sóc vicepresident, per cert. Del club.

-Però tota aquesta debilitat pel que és americà li venia d'abans, suposo. D'abans de la seva lluna de mel.

-Des que era petit. M'agradaven les cases americanes, els cotxes americans, tot el que veia a la tele. Deia: 'Algun dia tindré un General Lee'. Perquè se'n faci una idea: quan era jove tenia la bandera americana penjada a l'habitació.

-I de seguida que va poder es va comprar el General Lee. I es va fer fer una casa americana, ¿no?

-Doncs sí; diguem que a mesura que ha augmentat el meu poder adquisitiu he fet realitat alguns somnis.

-¿En què treballa?

-Sóc dissenyador gràfic. Em pregunta com em guanyo la vida, ¿no? Dissenyador gràfic. Però a part d'això hi ha el que ja li vaig explicar en el correu, per una banda el negoci de les cases americanes, i per l'altra el dels cartells. Els cartells americans.

-Com aquests. Com els que hi ha per tota la casa.

-Exacte.

-¿Els fa vostè?

-La majoria els he fet jo. I ara els venc.

-Parlem de la casa. De la seva. ¿Quant fa que viu aquí?

-Sí, miri: jo sóc de Sabadell, i quan em vaig casar ens en vam anar a viure a un pis allà, a la ciutat, però a mi llavors ja m'havia entrat el cuquet de la casa americana. Aquí hi havia cases més o menys americanes, però no 100%, que era com jo la volia. Buscant algú que me la construís vaig conèixer el Jesús, que feia 30 anys que construïa cases de fusta. Ell em va fer la casa i és amb ell que ara tinc el, diguem-ne, negoci. Carpenter House, li vam posar.

-¿Quan va ser això? La casa, vull dir. ¿Quan va estar acabada?

-El 2005. Aquest terreny, aquí, a Castellar... Ens va semblar perfecte.

-¿I la decoració? Perquè tot és americà. Devia ser laboriós.

-Gairebé tot ho he portat d'allà, dels Estats Units, quan hi he anat. I hi ha coses que he comprat per eBay.

-Té una casa americana decorada a l'estil americà i un cotxe típic americà. Ara digui'm que la seva vida també és americana.

-No, no. En absolut. A veure: a part que cada any celebrem el Halloween… I jo, per cert, tinc la meva disfressa de Freddy Krueger… A part d'això, i que per Nadal la casa la decorem molt americana, a part d'això fem una vida com la de qualsevol veí. Per cert: no m'agrada l'hamburguesa.

SEnDDuna's home. Posa Duna's home per tot arreu. ¿Per què? ¿Què és la Duna? ¿Qui és la Duna?

-La Duna és la nostra filla de 10 anys.

-Ah. És clar.

-Aquí han fet molts rodatges.

SEnDRodatges. Per descomptat. No m'estranya. ¿De cine? ¿Publicitaris?

-Més que res publicitaris. Aquí vénen un munt de camions i s'arma un desordre de nassos. He de demanar permís a l'ajuntament. Els veïns s'espantaven.

-¿Quantes vegades han rodat aquí?

-Unes 40, més o menys. Aquí han rodat espots publicitaris Rodrigo Cortés, el deBuried, i Bayona, el d'El orfanato, per exemple. És una casa molt sol·licitada, però jo només la cedeixo si el rodatge és d'un dia. Et donen l'hotel, et paguen uns diners, està bé. Però passar més temps fora de la casa no ens agrada, la veritat.

-Un plató. Casa seva és un plató.

-Ho és de tant en tant.

Notícies relacionades

A la mateixa trinxera

L’opa esgota els terminis

-Si algú roda a Catalunya i necessita una casa americana, ¿li truca a vostè? ¿Estic exagerant?

-No. És així.