Estat autonòmic i crisi

L'Estat de les autonomies, dissenyat en els seus elements bàsics a la Constitució del 1978 i conformat posteriorment amb l'aprovació dels estatuts d'autonomia, lleis orgàniques i la doctrina del Tribunal Constitucional, ha tornat a situar-se al centre dels comentaris i les reflexions de polítics i acadèmics. Després del fracàs de la seva reinterpretació a partir de les reformes estatutàries, la crisi econòmica ha fet emergir algunes de les seves deficiències estructurals i ha plantejat nous problemes.

Amb la finalitat d'oferir un punt de trobada a representants de l'Administració general de l'Estat, de les comunitats autònomes i del món acadèmic per debatre sobre la realitat d'aquest model d'organització territorial, identificar els seus problemes i oferir-hi respostes, l'Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de les fundacions Ortega-Marañón i Giménez Abad, i sota els auspicis del Senat, va organitzar dilluns passat una jornada de debat sobre el moment actual de l'Estat autonòmic espanyol.

La jornada, amb el nom de Fòrum de les Autonomies, es va estructurar a partir de tres documents continguts en l'informe relatiu a l'any 2011, textos que van servir de base per a les intervencions dels ponents, membres de les taules rodones i assistents, i va comptar amb la conferència inaugural del vicepresident de la Comissió EuropeaJoaquín Almunia.Les respostes autonòmiques a la crisi econòmica i la garantia dels drets socials i el principi d'igualtat en aquesta mateixa situació van ser els temes objecte de les ponències, que van donar lloc a una reflexió final sobre el moment present. El president del Parlament d'Aragó, directors generals de l'Administració central, consellers i directors generals autonòmics van intervenir en les taules rodones juntament amb professors universitaris.

La taula rodona final, centrada en la valoració de l'evolució de l'Estat autonòmic, va permetre identificar des d'òptiques diverses els problemes essencials del nostre model. A tall d'exemple es poden citar la necessària redefinició del sistema competencial, la supressió del principi dispositiu, la necessitat d'acordar el contingut del que és bàsic en un procediment legislatiu participat, la necessària reforma del Senat, la recuperació del prestigi del Tribunal Constitucional -que hauria de dictar les seves sentències en terminis raonables-, el desenvolupament de mecanismes de col·laboració horitzontal i vertical, l'articulació de la participació autonòmica en la fase ascendent del dret comunitari, la definició constitucional dels principis bàsics del sistema de finançament.

Juntament amb aquests problemes, que són els clàssics de qualsevol Estat compost, en el cas espanyol s'hi afegeix el problema polític previ consistent en el reconeixement dels fets diferencials que permetin un acomodament fàcil de les diverses sensibilitats sense veure en això privilegis i sense que la diferència qüestioni la igualtat bàsica dels drets fonamentals i el bon funcionament del conjunt del sistema.

Com a síntesi d'aquesta intensa sessió de debat van quedar per al futur immediat les següents consideracions.

SBltL'Estat autonòmic és una realitat consolidada, irreversible i amb un funcionament que es mereix una valoració general positiva. El model constitucional i la seva gradual configuració posterior han permès una àmplia descentralització política i administrativa que ha reforçat la democràcia, el desenvolupament econòmic i la cohesió de l'Estat.

SBltLa crisi econòmica, no obstant, ha posat en evidència algunes deficiències del model, cosa que ha portat a qüestionar alguns dels seus elements estructurals i a reclamar la necessitat d'emprendre algunes reformes durant molt temps ajornades.

SBltLa situació actual reclama abordar sense dilació l'examen de problemes i propostes, però al seu torn s'han d'evitar plantejaments conjunturals, simplistes i vinculats exclusivament a la crisi i les seves exigències.

SBltLes propostes de reforma han de partir de la diversitat de l'Estat espanyol i de les diverses percepcions sobre els seus problemes i vies de solució, però intentant integrar aquesta diversitat en un model final que pugui funcionar eficaçment com a sistema unitari.

SBltRepresentants de l'Estat, de les autonomies i de l'acadèmia han de mostrar la seva capacitat de realitzar un bon diagnòstic i proposar vies de resposta a qui té el poder polític de portar-les a efecte. Per aconseguir-ho és necessari obrir un diàleg franc centrat en la recerca de l'interès general, respectuós amb les singularitats, però que és alguna cosa més que la suma d'interessos particulars, a través de les necessàries reformes organitza-

tives.

Notícies relacionades

Sixena: evitar una destrossa

Leire i el potatge madrileny

SBltEl Fòrum de les Autonomies ha de mantenir la seva continuïtat baixant a l'examen de problemes concrets per poder oferir vies de solució. Les maneres d'articular-les després podran ser diverses, sense que es rebutgi la necessària reforma constitucional. Catedràtic de Dret Administratiu

i director del Fòrum de les Autonomies.