Gent corrent
«Com que no sortia, em buscava les aficions a casa»
Dibuixant de nines. Era el seu 'hobby' de nena; ara l'ha tornat a posar en pràctica, i tracta de treure'n partit.
«Com que no sortia, em buscava les aficions a casa»_MEDIA_3 /
La història és de nines; nines retallables. També hi ha viatges, o més aviat retalls de viatges, o més aviat retalls de reportatges de viatges. Tot gira al voltant de la Josefina, que té 57 anys i ha recuperat una cosa que feia amb 13 o 14, en fa més de 40, d'una altra forma, és clar, per altres raons i amb altres objectius, però aquesta és la història, en fi: un retorn.
-O sigui, que ja de petita en feia. Les nines.
-No, no eren exactament nines retallables. El que feia era que agafava les revistes de la meva mare i a les noies que sortien a les pàgines les pintava en una llibreta meva. Era un hobby que tenia. Jo sempre he estat de hobbys, per cert, no puc viure sense tenir-ne un. ¿Li dic per què?
-Per favor.
-És la meva teoria, és clar. Doncs resulta que la mare era molt autoritària; entre altres coses no em deixava sortir de casa. Crec que per això sempre he tingut una vida interior molt rica. Com que no sortia tant com volia, m'havia de buscar les aficions a casa. Encara ara puc passar dies sense trepitjar el carrer.
-I una d'aquelles aficions era pintar les dones de les revistes.
-Fer nines de paper; no retallables, però de paper, petitones, a la llibreta. Amb llapis de colors. I em deia a mi mateixa: 'Aquesta noia és actriu; i aquesta, cantant'. Coses així. Després, com que també hi havia moltes revistes de decoració a casa, també em va agafar per pintar interiors. Pintava un saló, una cuina, una habitació. Després vaig combinar les dues coses. 'Aquesta noia és actriu i té aquesta casa'. Després, en una altra revista, veia una altra casa: '¡Ah!, doncs aquesta casa també és per a aquesta noia'. Dibuixava molt. Passava tant de temps a casa que a vegades obria la finestra i dibuixava l'edifici de davant.
-Es va acabar en algun moment, ¿oi?
-És clar, es va acabar quan vaig tenir nòvio, que és el mateix home amb qui estic casada des de fa 34 anys. Em vaig casar jove, als 23. I un dia, fixi-s'hi, cap als 25 anys, un dia que estava molt avorrida em va donar per agafar la llibreteta de les nines. Com un reflex. Però no. Em vaig adonar que ja no. Ja no era l'edat ni el moment.
-Però ha tornat a fer-ne.
-Hi he tornat, sí.
-¿M'explica per què?
-Semblarà una tonteria, però un dia vaig llegir un reportatge sobre la crisi que parlava de les aficions, deia que un podia fomentar-les i treure'n partit. I vaig dir: '¿Per què no?'
-¿Estava a l'atur?
-No.
-No li he preguntat què fa.
-Doncs no. ¡Treballo des dels 14 anys! Sempre feines d'oficina. Ara sóc recepcionista en una residència de gent gran. No estava a l'atur, però m'hi vaig animar igual. Va ser l'estiu passat, i com que jo sóc de febres em vaig posar a treballar com una boja, i li vaig demanar al meu fill que em fes una web per vendre-les per internet.
-¿I? ¿Li va anar bé?
-No. Per internet no venc res. Segueixo animada perquè aconsegueixo vendre'n moltes entre amics i coneguts. I em diuen que els encanten.
-¿No estan passades de moda?
-Una mica, sí. Internet i el mòbil han matat tantes coses... Però jo dic que amb tres o quatre nenes que portin aquestes nines al col·legi les posen de moda. Miri-les. Són maques.
-Estic segur que en aquesta bossa no hi ha només nines. Per telèfon hem parlat de la seva col·lecció de...
-Reportatges de viatges, sí. També té a veure amb la mare això de col·leccionar coses. Era una altra afició que ja tenia de nena, per allò de passar tant de temps a casa. Col·leccionava coses, llavors capses de mistos, me'n recordo, i fins i tot etiquetes de roba. Quina tonteria, ¿oi?
-¿I els reportatges?
-És clar. El que passa és que jo ho guardo tot. Tot. I entre les coses que guardo hi ha molts retalls de premsa. Si una cosa m'interessa, la guardo. Bé, doncs un dia em vaig trobar en una revista dominical el següent: un reportatge sobre Tabarta. Amb el títol: 'Viure fora del mapa'. I en fi, no em pregunti per què, el cas és que a més de pensar a guardar-lo vaig pensar per primera vegada a posar ben endreçats i guardar-los bé tots els retalls que tenia per la casa. Llavors em va venir la febre i em vaig quedar fins a la matinada traient retalls dels calaixos.
-Els organitza en carpetes, veig.
-En tinc més de 200.
Notícies relacionades-¿Dues-centes? Doncs també deu tenir una casa gran.
-Això em diu tothom, però no. Sóc molt organitzada.
