Del rentavaixella i altres invents

Cada invent té la seva història, més o menys truculenta però sovint allunyada dels eslògans que s'utilitzen perquè el comprem. Des dels motors elèctrics fins al microones, cada un d'aquests estris amaga anhels, frustracions i èxits inimaginables per endavant. És el cas, per exemple, de la verdadera història dels orígens dels rentavaixelles, que col·loca en un lloc estel·lar aquest útil i ben apreciat electrodomèstic.

Des que vaig tenir coneixement d'aquest episodi, em permeto preguntar, sovint i a qui es deixa, si sap qui va inventar el rentavaixella. Normalment em diuen que no i jo, amb un somriure que intenta ser provocador, els dic que va ser una dona de nomJosephine Cochrane. Ràpidament, la majoria dels meus interlocutors es mostren comprensius i diuen que és clar, que havia de ser algú cansat de rentar plats.

DONCS NO, la verdadera raó que va motivar la senyoraCochranea fer el seu invent era que estava tipa que el servei li trenqués peces d'una porcellana xinesa que havia estat propietat de la família des de temps immemorials. Aquesta preocupació per salvar la vaixella la va portar a desenterrar molts dels coneixements de mecànica que havia après del seu pare, enginyer de professió i que s'emportava feina a casa, i és així com va inventar i va patentar, el 1886, els rentavaixelles mecànics.

No tot s'acaba aquí, hi ha un segon factor que la va portar a fabricar i intentar vendre moltes d'aquestes màquines: la mort sobtada del seu marit, que la va deixar en una més que precària situació econòmica que la va obligar a utilitzar tots els seus recursos per espavilar-se sola. Un tipus de necessitat, imaginació i coneixement informal i un altre tipus de necessitat són els factors clau d'aquest invent, el rentavaixella, que ha servit per millorar les condicions de vida de molta gent

-especialment de les dones, encara que, en els seus orígens, el problema per resoldre era, simplement, salvar una vaixella de porcellana xinesa-, i també, dit sigui de passada, un invent que va arribar abans de la seva època.

Una cosa semblant li va passar a l'actriuHedy Lamarri el seu «sistema secret de comunicacions», pensat inicialment per teledirigir torpedes per ràdio i, que al capdavall, ha resultat ser la tecnologia de base per als sistemes de comunicacions mòbils, com el Bluetooth, el GPS, els telèfons sense fil i, en els inicis, la mateixa telefonia mòbil.

Hedy-considerada la dona més maca del món els anys 40- havia estat casada a la seva Viena natal amb un dels traficants d'armes europeus més important, i de les reunions i sopars de negocis als quals es va veure obligada a assistir va aprendre que el problema dels torpedes teledirigits era que, si el destinatari interceptava la freqüència de control, llavors podia reenviar el torpede a l'emissor. A partir d'aquest coneixement, i quan ja s'havia desplaçat a Hollywood, va unir les seves forces al compositorGeorge Antheil,obsessionat a fer música a partir de màquines i altres elements mecànics, i d'aquesta conjunció va sortir el seu sistema, basat en els salts de freqüència, una de les primeres tècniques d'espectre eixamplat i que ha fet possible el fenomen de les comunicacions mòbils. Com en el cas del rentavaixella, la tecnologia del moment feia molt difícil la implementació de la seva patent, datada el 1942, que van cedir gustosos -i sense èxit- a l'Exèrcit dels Estats Units com a contribució als esforços bèl·lics de la segona guerra mundial. No va ser fins al cap de 20 anys que les seves idees van poder ser utilitzades, unes idees que sorgien també d'un coneixement informal i de fermes conviccions democràtiques.

FINALMENT, permeteu-me mencionar que són moltes les raons que m'han convertit en un admirador profund de sirFrancis Bacon. Per destacar-ne alguna, en primer lloc he de mencionar que al voltant de 1600 va escriure un llibre titulatNous progressos de l'aprenentatge,en què descriu per primera vegada que només dos signes diferents són suficients per codificar qualsevol text escrit, una cosa que s'ha convingut a veure com un preludi de la digitalització, és a dir, la codificació de qualsevol informació escrita, sonora o visual utilitzant només zeros i uns, que és la base d'una de les revolucions mes grans en el saber i en el coneixement humans, des de l'aparició de la impremta.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

La seva aportació estava inicialment relacionada amb jocs de guerra i d'espionatge. SirFrancis va ser, a més, un dels primers que van defensar el paper de la tecnologia en la millora de la condició humana i considerava que els imants, la pólvora i la impremta eren els tres invents que més havien contribuït a aquest objectiu.

Els exemples del rentavaixella deCochrane i els salts de freqüència deLamarrcertifiquen també que el problema ve a ser la cosa menys important. El que és realment important és la solució i, sobretot, l'ús que se'n faci. Aquest és el punt essencial per aconseguir que la tecnologia arribi realment a servir per millorar la condició humana, com asseguravaBacon. Vicerector de Tecnologia de la UOC.