Euskadi, pau en precampanya

La desaparició de l'amenaça explícita d'ETA es palpa als carrers d'Euskadi. Es percep en un cert relaxament social que va més enllà de la reducció o desaparició d'escortes al voltant de les persones amenaçades. Avui, a Euskadi, és socialment inconcebible una tornada a la violència al carrer, l'amenaça i l'extorsió. Respirar aquest aire és també una manera de consolidar la seva permanència. De mica en mica es va sentint sota els peus el tacte d'un terreny nou no transitat abans, ni tan sols en les treves del 1998 i del 2006, que van concitar devessalls d'il·lusió i van acabar en un torrent de decepció. Per això, aquesta vegada feia falta recórrer aquells mateixos terrenys i arribar més lluny per consolidar l'expectativa del final real i definitiu del terrorisme. El fet que quedi per recórrer un espai ampli que ha de concloure amb la desaparició d'ETA no impedeix admetre que avui estem en un moment sense precedents.

No Ho tenia la consideració expressa del portaveu d'Amaiur al Congrés,Iñaki Antigüedad, quan sostenia que ETA no ha d'esperar més per dissoldre's. No és aquesta una postura monolítica en l'esquerraabertzale, però té el valor de l'emplaçament públic. Que l'esquerraabertzale hagi reflexionat en aquesta direcció consolida el seu propi lideratge polític davant de la tradicional supeditació al disseny estratègic brunyit a conveniència d'ETA. Avui la conveniència és del lideratge polític, no el terrorista, i aspira a un cabal de vot sense precedents en les autonòmiques, que alguns observadors apunten que l'anunci de dissolució de la banda -en dates electoralment fructíferes- podria multiplicar.

També és rellevant l'obligació de reconèixer-se com a agent que en el passat ha estat copartícip de la victimització. La declaració realitzada en aquest sentit al febrer al Kursaal donostiarra ha de valorar-se des d'aquesta perspectiva encara que sigui insuficient el reconeixement de culpa que inclou. Segueix massa fresca l'actitud davant els assassinats, l'assenyalament i l'assetjament per pretendre que la memòria tanqui la ferida acceptant com a involuntari tot aquell dolor, com sosté el text. Denota l'aspiració de l'esquerraabertzale de sortir d'aquest procés amb un discurs exculpatori, semblant al que va propiciar dècades enrere la transició de la dreta franquista a la democràcia. Aquell exercici sense reconeixement ètic de responsabilitat ha deixat ferides obertes i, sense caure a l'extrem contrari, no hauria de repetir-se la fórmula a Euskadi. Fa falta una reprovació específica de l'estratègia encunyada al voltant del lema d'ETA,Bietan jarrai -reivindicatiu de la simultània activitat política i militar-,

no la seva superació tàctica pel seu fracàs social i polític.

Els presos, juntament amb el reconeixement de les víctimes, són l'altre element central de reflexió. És el factor de més cohesió al voltant del projecte de l'esquerra independentista i el que concentra els seus esforços apel·latius cap a la resta de forces. L'esquerraabertzale mesura

els seus temps en funció del seu propi full de ruta. En aquest sentit, porta avantatge a la resta perquè no ha de consensuar el full amb ningú. En ocasions, això li permet fixar la pauta del debat públic. Amb sorprenent facilitat, en plena crisi i des d'una responsabilitat institucional de primer nivell a Guipúscoa, Bildu evita arriscar davant el seu múscul electoral amb propostes econòmiques. La seva dinàmica i la dificultat dels seus rivals electorals per canviar les seves pròpies li permeten mantenir el seu discurs en la demanda a tercers malgrat ser protagonista institucional.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L'esquerraabertzale tampoc tem la frustració que els seus missatges en relació amb els presos puguin provocar. No tem la negativa del Govern del PP i ja descompta que s'endarrerirà durant mesos qualsevol mesura. El manteniment de la política de dispersió cohesiona el seu electorat, prolonga l'onada d'una adhesió acrítica i li permet girar el seu cost a altres forces polítiques que, com el PNB, no comparteixen la seva estratègia però reclamen la suspensió de mesures d'increment del grau de pena que es balancegen en els límits de la legalitat (mantenir a la presó malalts, alguns terminals, o la no progressió de grau penitenciari amb elevats percentatges de pena complerta).

EN AQUEST SENTIT, encara que sembli mentida, a més d'un any del final de la legislatura la precampanya està llançada a Euskadi. La debilitat del Govern dePatxi López ha quedat en evidència al Parlament basc. El seu intent de traslladar el consens al Congrés que va posar fre a la pressió il·legalitzadora abanderada per UPD va acabar a la Cambra de Vitòria en un desacord obert entre ellehendakarii el seu soci en la sostenibilitat de l'Executiu, el popularAntonio Basagoiti. Va faltar cuina per evitar tensions innecessàries i passa factura la ruptura de ponts del PSE amb la resta de forces quan va apostar per governar en minoria. Ara recull la desconfiança sobre els seus motius, que tots qualifiquen d'electoralistes. Un llarg any de precampanya, si les urgències d'haver d'afrontar un nou pressupost basc no hi posen remei la tardor vinent. Periodista.