Editorials
Indecisió de Rajoy
El negre panorama econòmic descrit ahir pel president del Govern, Mariano Rajoy, en el transcurs del debat al Congrés dedicat a l'últim Consell Europeu ha tirat llenya al foc del pessimisme. Si una exposició tan descarnada és o no és la fórmula escollida per l'Executiu per preparar l'opinió pública abans de les reformes laboral i financera, és una cosa que caldrà veure els pròxims dies. Del que no hi ha dubte és que l'equip econòmic de Rajoy, a falta de concrecions, dóna mostres de desconcert a l'afrontar l'escaquer maleït d'almenys tres crisis superposades i íntimament relacionades: l'atur desbocat, el sanejament de les entitats financeres i la reducció dràstica del dèficit.
Les previsions donades a conèixer ahir pel servei d'estudis del BBVA confirmen els pitjors presagis de Rajoy per al 2012
-recessió i augment de l'atur-,
però a penes difereixen de les que es van saber amb anterioritat a les eleccions legislatives. De manera que es podia esperar del nou Govern més determinació i menys dubtes, més cohesió i menys discrepàncies entre els ministres més directament compromesos amb la marxa de l'economia.
Per desgràcia, no és així. Rajoy es va escudar ahir en la necessitat de conèixer les previsions de la Unió Europea per divulgar el pressupost que fixarà el rumb. Però aquest és un requisit que no s'hauria de traduir en paràlisi, perquè un dels vectors, l'eventual ampliació dels terminis a causa de la recessió per aconseguir l'equilibri pressupostari no compta amb grans defensors en l'eix francoalemany. Encara que es tracta d'una pretensió realista i raonable que el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, va esmentar durant la campanya electoral.
Tan preocupant com aquesta indeterminació ho és la sospita que, en realitat, el Govern allarga l'elaboració dels pressupostos i l'enunciat de la reforma laboral perquè no interfereixin en la campanya de les eleccions andaluses. Aquest recurs tàctic pot ser rendible per a Javier Arenas, candidat del PP, però no per al país, que espera expectant males notícies cada dia. I els remeis per sortir del mal pas, encara que els populars hagin de pagar per ells el corresponent desgast polític.
