Perles del paper
Boles de vidre i faves prestades
L'article pòstum d'Estapé es pregunta qui guanyarà el pols Rajoy-Mas
Boles de vidre i faves prestades_MEDIA_1
Antón Costas acomiadava ahir el seu mestreFabià Estapé(Portbou, 1923), mort dimecres a Lleó, presentant-lo com «un mestre més enllà de les aules(...)un dels economistes més influents de la història recentd'Espanya (...)un dels pocs que han creat escola». Ho feia en un obituari per aEl País que començava amb una cita del 1999 del savi ara desaparegut:«Sense que tingui cap bola de vidre, m'atreviria a dir que entrarem al segle XXI sense la conjuntura econòmica favorable que ara tenim(...)No és un fals conservadorisme el que em porta a tenir poquíssimes esperances en aquesta nova moneda [l'euro] (...)Dels resultats d'aquesta fantàstica operació monetària podrem parlar-ne d'aquí uns anys. Si ja no hi sóc, envieu-me una nota, perquè em sabria fatal haver-me equivocat en els meus pronòstics».Manuel Manchón(Ara)completava el tema en un altre obituari: «Llavors es va quedar sol. Considerava que països com Espanya no podrien devaluar i que Europa no havia posat en marxa, de forma paral·lela, mecanismes de disciplina comuna. Ara hi ha veus que plantegen la mateixa reflexió».
HonravenEstapé, Antoni Bassas(Era un home de criteri i pensament lliure i d'intel·ligència insubornable) i Joan Hortalà a Ara. I Cristóbal Montoro(Un referent), Juan Velarde Fuertes, Javier Godó iAntoni Serra Ramoneda(Un cap preclar. Era una conjunció irrepetible de vitalitat mental i corporal)aLa Vanguardia,onun follet d'impremtava deixar escrit queEstapé «va mantenir una estreta amistat» ambIldefons Cerdà(1815-1876).
El Punt-Avuipublicava l'article pòstum d'Estapé,Faves prestades, que havia de sortir dissabte. Hi lloava la política d'austeritat deMas, considerava que aRajoy no li queda més remei i que haurà de tornar les faves que ara li prestaMas,per concloure:«Veurem qui cuina al final els esmentats llegums». XAVIER campreciós
