La roda
41 grados, un futur que ja és present
Sempre he sentit fascinació pels que saben llegir els temps abans que els altres. Pels que entren i surten del sistema traient-ne el màxim profit i a més el transformen. Per no enredar-nos parlant de financers especulatius, parlem de gastronomia. En època de bonança hi va haver qui va saber veure que hi havia una oportunitat. Molts eren els que estaven disposats a meravellar-se per una cosa diferent, que transcendís el producte i posés el creador al centre del diàleg. La tècnica, la creativitat, el joc, trencar les regles establertes, experimentar amb productes proscrits pels fins paladars... estava a l'ordre del dia. En aquest viatge va sobresortir un nom:Adrià. El motor que el movia no era l'econòmic, i així es va fer d'or. Dissenyar una nova cuina per a El Bulli, tenir més treballadors que comensals, arriscar sempre o ser abanderat formaven part del secret.
Molts van seguir el seu camí, alguns van copiar i altres es van expressar a través dels seus paràmetres, peròAdriàva decidir sortir del diàleg i viure al marge de les seves agències de qualificació. Com que du tant d'avantatge, ara segur que tornarà a sorprendre amb El Bulli Foundation, però mentre se l'espera, molts es pregunten on segueix el discurs que els va embruixar. Hi ha revistes que apunten al Noma (un local incomparable amb El Bulli), altres intenten donar glòria a secundaris que davant el pas enrere delFerransembla que sobresurtin, però el futur de la gastronomia del nivell d'El Bulli ja és un present semiclandestí a Barcelona.
Es diu 41 grados i és cosa d'Albert Adriài el seu equip. Tenen el mapa del tresor, l'ambició, l'experiència, i estan a punt de treure tot el seu atreviment. A Tickets ja es van carregar estovalles i convencionalismes. A 41 grados, on integren còctels al sopar, no m'estranyaria que desapareguessin fins i tot els plats. Quan l'Alberttrepitgi l'accelerador i s'expressi en tota la seva potència, pot passar de tot. Fins que rebi les tres estrelles Michelin de cop.
