La perillosa època daurada del totxo

Que dos expresidents autonòmics, el valenciàCamps i el balearMatas,s'asseguin al banc dels acusats de València i Palma de Mallorca és només una coincidència. Ho ressaltavaMarco Schwartzen el seu comentari editorial aPúblico, però sumava tres casualitats més: tots dos són del PP, tots dos«eren presentats com a paradigmes d'honestedat i eficiència» i en les dues administracions«Urdangarín es va moure com peix a l'aigua».I ho destacava l'editorial d'El Paísper ressenyar el valor simbòlic dels escàndols Gürtel i Palma Arena,«potser els casos de corrupció política més emblemàtics dels últims anys a l'Espanya de la bombolla immobiliària, en què la requalificació del sòl i els contractes públics van ser en moltes ocasions instruments delictius que, a més a més de corrompre les administracions, tenien per objecte embutxacar-se els diners del contribuent».El Mundodedicava l'últim editorial, curt, aMatas, però la conclusió era inequívoca: «El que està quedant al descobert és una forma de governar típica d'una conjuntura perillosa: una etapa d'alegria en la despesa associada a un poder gairebé absolut. Tant es contractava de forma irregular qui feia els discursos a Matas com es contractava Urdangarín a canvi de fum».I el títol, encara més:Judici a tota una època. No és poca cosa, ja queMatas no sortia a les portades de la resta delcazalla party (La Gaceta, La Razón, Abc)ni als editorials.

Com a contrapunt,Ignasi Aragay (Ara)es dolia que el Partit Popular disposi de poder absolut a les Balears, València i Espanya malgrat la corrupció, i donava per liquidada la carrera política deCamps iMatasper haver deixat les finances públiques sota zero, embrutat les institucions i aprofundit la divisió idiomàtica.