La roda
Les tiranies i els ritus de mort
Quina estranya coincidència en el temps les morts deVáclav HaveliKim Jong-il. I quanta disparitat entre la tristesa sòbria dels txecs que van acompanyar el fèretre fins al castell de Praga -el funeral de l'expresident se celebra avui- amb les histèriques mostres de dol per la desaparició del dictador nord-coreà. Les televisions han mostrat imatges d'afligits agenollats i donant-se cops al pit a Pyongyang, col·legials inclosos. Pobres nord-coreans; després de dècades d'aïllament i rentat de cervell, deuen estar terroritzats pel sentiment d'orfandat i la incertesa.
Sembla que les tiranies són propenses al dol histriònic. Va passar amb la mort deFranco,quan van ser tan llargues les cues davant del Palau d'Orient que van obligar a baixar el cadàver fins al vestíbul perquè els ciutadans poguessin desfilar en doble fila, una a cada costat del taüt. El mateix va succeir en les exèquies deStalin,el 6 de març de 1953, quan uns quants centenars de persones van morir aixafades per la multitud als voltants de la plaça Roja. Fins i tot el físic nuclear i premi Nobel de la pauAndréi Sakhàrov va sucumbir al deliri col·lectiu; temps després es va avergonyir d'haver escrit per aquelles dates una carta a la seva dona dient-li: «Em sento sota la influència de la mort d'un gran home. Estic pensant en la seva humanitat». Van haver de passar anys perquè el dissident soviètic comprengués fins a quin punt l'engany, l'explotació i l'estafa absoluta eren inherents al sistema estalinista. «Això demostra -va escriureSakhàrov-el poder hipnòtic de la ideologia de masses».
No convé abaixar la guàrdia ni tampoc l'esperit crític ni tan sols en aquestes democràcies sotmeses a l'arbitri dels mercats. L'altre dia, en el comiat de Josep Ramonedaal CCCB, es va recordar una sentència del pensadorÉtienne de la Boétie. Unes oportunes paraules que diuen el següent: «El tirà quedarà derrotat des del moment en què la gent no consenti a servir-lo».
