"Jo crec que es pot ser sord i tenir bona oïda"

Una masia a la Catalunya central; el massís de Montserrat per la finestra; més tardor i més fred, i menys sol; i en aquest escenari, de cop, una guitarra flamenca. «Esperi, ahir vaig canviar les cordes i desafina una mica». Òscar Soriano, 15 anys, nascut a Santa Coloma de Gramenet, veí de Sant Salvador de Guardiola; entregat, la meitat pràcticament de la seva curta vida, a l'altra sang que li corre per les venes, la del seu pare, la dels seus avis: l'andalusa. Òscar el flamenc, li diuen per aquestes terres. Certament, unarara avis. I falta un detall: Òscar Soriano és sord.

-Digui'm, ¿quan se'n va adonar?

-Jo era molt petit, i me'n recordo d'unes coses, però altres me les ha explicat la mare. Va ser quan tenia 3 anys. Al parvulari van veure que tenia alguna cosa, que no parlava bé, que no em relacionava amb ningú. Recordo que actuava per imitació. Però només quan vaig tenir 6 anys em van diagnosticar: van dir que tenia hipoacúsia bilateral. O sigui, sordesa. En el meu cas, de nivell mitjà.

-¿Tres anys sense saber el que tenia? No està malament, ¿oi?

-Sí, va ser molt temps. La mare estava mig desesperada. El que recordo és el dia que em van posar els audiòfons. Em va impactar. Vaig començar a sentir coses que mai havia sentit.

-¿Per exemple?

-No ho sé. El so de la pluja, per exemple. O el que fa el vent entre els arbres. No sabia com eren.

-I dos anys més tard... Quan en tenia vuit, ¿oi? Decideix estudiar música. Música, ni més ni menys.

-Guitarra. Volia estudiar guitarra. Tinc un oncle que toca la guitarra flamenca i crec que ha sigut de tant veure'l. Que per això m'agrada tant.

-¿I la sordesa?

-La sordesa mai ha sigut un problema. És que ni em vaig parar a pensar-ho. M'ha causat altres problemes, però cap amb la música.

-¿Quins problemes?

-Doncs, per exemple, quan havia d'entrar a l'institut: la directora li va dir a la mare que millor que em portés a un centre especial. Crec que a la mare li va costar una bona discussió, però el cert és que no és complicat. Els professors es pengen del coll un altaveu que està connectat amb els meus audiòfons, i així jo puc sentir la classe, com tothom.

-D'acord. Així que comença a tocar. Sense problemes.

-Cap. Jo crec que es pot ser sord i tenir bona oïda. I, a part, la guitarra m'ajuda a apujar el nivell d'audició, obliga les meves orelles a concentrar-se, a estudiar. I, a més, hi ha hagut grans músics sords, ¿no? I en èpoques en què no hi havia la tecnologia que hi ha ara. Miri, un dels professors que he tingut, al saber que era sord, em va demanar el següent: que mossegués laclavijera, que em tapés els ulls i les orelles i que toqués. I sí: la sentia dins. Després em va dir que tenia sort, perquè sentia la música abans d'escoltar-la.

-Té 15 anys, però tinc entès que ja ha tocat en públic.

-És veritat. La primera vegada va ser l'any passat, al febrer, durant el Dia d'Andalusia a Manresa. Però no estava planejat. Pujava Encarnita Ferrete a l'escenari i de sobte es va girar i va dir: «Tu puges amb mi».

-¿Es va posar nerviós?

-En aquell moment; abans de sortir. Però després, a l'escenari, et concentres, et surt la música i ja està.

-Segueix anant a classe, és clar.

-¡Ja ho crec! Tinc el meu quart professor, Juan Ramón Caro, que és un guitarrista conegut, toca amb Miguel Poveda, amb Mayte Martín...

-Caram.

-Sí... El vaig conèixer al Molino. Hi havia anat a veure un amic i me'l van presentar, i allà mateix li vaig demanar que em donés classes. Ara el veig cada 15 dies, a Barcelona. Ah, i també vaig al conservatori. A Manresa.

-Molt bé. Formació clàssica.

-Sí, però sóc molt fluixet. Per llegir les partitures, i tot això. A la mare li diuen que sóc un cas perdut, que em perd el flamenc. És clar que allà també em vaig presentar en públic.

-¿Tocant la guitarra?

-Sí. En realitat, vaig fer una conferència i vaig tocar la guitarra. Una cosa que va organitzar CREDA, el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius, perquè jo pugés a l'escenari i els digués als nens sords i als seus pares que no s'han de posar límits, que allà em tenien, amb el meu problema i tocant la guitarra.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

-Que bé. El felicito. ¿Es veu en el futur com un guitarrista famós?

-Home... Tant de bo. Aquesta és la idea. Però sé que és molt difícil.