José R. Valentines: «Un dia vaig voler saber el que és estar en un taüt»

-Sisplau: expliqui'm bé què és el que fa aquest aparell.

-I tant. Miri, serveix, bàsicament, per detectar l'activitat elèctrica al cervell. És un aparell molt sensible, però molt, capaç de detectar la més insignificant activitat. El vaig fer per diagnosticar casos de mort aparent.

-Gent que sembla morta...

-... i no ho està, sí. En l'època en què el vaig crear n'hi havia molts casos, més que ara, però avui n'hi segueix havent. L'altre dia, de fet, vaig llegir en un diari que 5.000 persones ressusciten cada any a Espanya; o sigui, que moren, per exemple, per un infart, i després són reanimades. I em vaig recordar del meu aparell. Vaig pensar: i quants n'hi deu haver encara que no ressusciten. Quants.

-Expliqui'm una cosa: ¿per què li interessa el tema? Aquí diu que tota la seva vida ha sigut... Sí: «director de producte d'una empresa americana de gasos industrials». ¿Què té a veure això amb la mort aparent?

-Res. Jo vaig arribar a això perquè a principis dels 80 vaig llegir un llibre sobre persones que eren enterrades vives. Jo em considero un curiós intuïtiu, i vaig pensar: ¿i això és així de veritat? I vaig començar a investigar: a llegir, a parlar amb especialistes... Vaig comprendre que hi havia un buit, així que li vaig dir a un expert en electromedicina que volia fer un aparell que fos de tal manera, li vaig donar totes les instruccions, les pautes, i ell el va fabricar. El vaig anomenar DetEEGtor.

-¿EEG?

-Electroencefalograma.

-¿De quin any estem parlant?

-De l'any 87.

-Any 87. Bé. Ja té l'aparell. Un prototip, suposo. ¿I? ¿Quin era l'objectiu, vendre'l?

-Bé, sí, és clar, jo havia fet una inversió en part perquè m'interessava el tema, però també perquè veia que podia ser viable econòmicament. Vaig fer dues coses: vaig intentar que es conegués l'invent... concedint entrevistes... I vaig anar tocant portes d'empreses a veure si interessava. Però no. Ningú va comprar.

-Vaja. ¿I? ¿Va renunciar?

-No. Encara no. Vaig decidir anar a Ginebra, a la Fira Internacional dels Invents. De fet, tinc un diploma. Em van donar una medalla de plata.

-Caram.

-Tinc una còpia del diploma. Miri.

-¿I això?

-Sí, això és una mica de documentació que he portat. Li volia ensenyar el diploma, a més d'altres coses. Miri. Ho posa aquí. Medalla de plata.

-¿I això? ¿Retalls?

-Sí, en aquella època vaig fer molt seguiment. Escolti:Continua greu el nadó que va passar 20 hores enterrat a Itàlia.Això és del 85. I miri:La difunta va ressuscitar quan estaven preparant el seu enterrament.Del 85, també. Però això va ser a Igualada, ¿ho veu? Tingui. Doni-hi un cop d'ull, si vol.

-Gràcies. A veure... Ressuscita poc abans de ser enterrat. Un cadàver obre els ulls en el seu enterrament. Un home ressuscita després que se certifiqui per error la seva mort. ¿I això? Aquest d'aquí... És vostè, ¿no?

-Sí, sóc jo fa 20 anys. Una entrevista que em van fer. En tinc unes quantes. Fins i tot vaig sortir al seu diari.

-Ja ho veig. ¿I això?

-Certificats. Aquest és de la Creu Roja. I aquest, de l'Anatòmic Forense. Miri, llegeixi:Fem constar el nostre interès professional davant les expectatives i el potencial ús d'aquest nou desenvolupament tecnològic.

-Impressionant. I tot ho guardava, ¿no? Sí que li interessava el tema.

-Això no és res. Tinc un munt de carpetes a casa. La veritat és que el tema m'interessava tant que un dia vaig provar de ficar-me en un taüt.

-¿Va fer el mort?

-Sí, més o menys. Volia saber què és estar allà tancat i no poder sortir. I és bastant terrible, la veritat. Quasi no et pots moure. I només era un simulacre. És una experiència que és impossible saber com és en realitat.

-Una pregunta: amb una medalla de plata de la fira dels invents, ¿tampoc s'hi va interessar ningú?

-Hi va haver empreses, sí, però el que volien era copiar-lo, no comprar la patent. Llavors sí que vaig renunciar. Havia gastat molts diners i vaig veure que la cosa no anava enlloc. I vaig pensar: «Bé, almenys em quedo amb la satisfacció d'haver-ho fet».

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

-Li he de preguntar això: ¿demanarà que l'examinin amb el seu aparell quan es mori?

-Ho he pensat. He demanat que em facin un EEG, amb el DetEEGtor o amb una màquina convencional. I que m'incinerin, en tot cas. No em vull despertar en un taüt.