Els senyals de Rajoy

2
Es llegeix en minuts

Tothom pressiona Mariano Rajoyperquè anunciï ja els seus plans econòmics i, en concret, els ajustos que té pensats. El president del PP, fidel al seu estil, no s'accelera, encara que sí que dóna alguns senyals, més enllà d'informar de la reuniósecretaamb el president del Govern en funcions per transmetre la imatge que hi està posat.

         El primer senyal el va donar a través de la secretària general del PP l'endemà de les eleccions, quanMaría Dolores de Cospedalva dir molt clarament que Espanya està fent els deures i que ara la pilota està a la teulada europea. El mateix partit que havia acusat durant tres anys el Govern socialista de ser el responsable directe de l'atur, de l'encariment del deute, del feble creixement, de tota la resta i de no fer res, feia un gir de 180 graus just després de guanyar a les urnes per recolzar les mesures preses a partir del maig del 2010, a les quals es va oposar i tant va criticar. Un canvi important que ha passat com de puntetes.

Notícies relacionades

         La segona no va ser llançada per la línia oficial del PP, sinó per l'oposició interna.Esperanza Aguirredeia dimarts que el seu partit ha trobat la caixa buida a l'arribar al Govern. És obvi que els populars encara no han ocupat els ministeris, que no han vist cap caixa i que no serà precisament la presidenta madrilenya qui s'encarregui de fer-ho. Era un torpede -un més dels que llança lalideresa- contra Rajoy, que intenta erosionar sempre que pot. Sembla clar doncs que serà tot al contrari, que el PP no iniciarà el seu mandat amb acusacions sobre falsedats comptables que podrien perjudicar seriosament els interessos del país i castigar la gestió deRajoy.

         El tercer senyal: trobada ambRodrigo Rato dimecres a la seu del partit, on el president de Bankia ja havia estat la nit electoral celebrant la victòria. Els rumors parlen de la seva eventual incorporació al nou Govern. És possible, però improbable. Resulta curiós que de totes les converses queRajoyestà mantenint amb banquers la primera que transcendeix sigui aquesta. El Banc d'Espanya acaba d'intervenir el Banco de Valencia, una filial de Bankia; i, encara que les crítiques s'han dirigit aMiguel Ángel Fernández Ordóñez, el que té el problema és el banc matriu. SiRajoyaprofundeix la reforma financera, cosa que es dóna per descomptada, tothom creu que el banc deRatoserà el que li donarà més maldecaps.