Universitat: respostes a la crisi

La universitat pública reuneix totes les branques del pensament al servei de la societat. Es tracta d'una institució oberta i exposada al debat, plural, independent i crítica que durant segles ha acompanyat el progrés de la humanitat i els canvis socials per a un món més just, més solidari, amb més benestar. La recent presentació del llibreImpactes de les universitats públiques catalanes a la societat,elaborat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), ha posat una altra vegada de manifest com les universitats catalanes són una de les institucions més avaluades internament i externament

-generalment amb bona nota- i que aporten a la societat molt més del que reben dels pressupostos públics -1,88 euros per cada euro invertit-. Probablement cap altra institució genera més impactes positius en la societat.

Això, no obstant, no impedeix que les universitats públiques visquin avui sota l'ombra de tres amenaces: els tòpics i les crítiques poc fundades que el treball esmentat intenta falsejar amb dades objectives i una anàlisi rigorosa; la profunda crisi econòmica que condueix a la temptació de retallar encara més els ja per si mateix insuficients pressupostos; i, finalment, la ceguesa de veure la universitat com una despesa i no com una inversió. Al contrari, la universitat mostra bons indicadors de gestió quan es fan comparacions nacionals i internacionals amb sectors i variables acadèmiques, manté uns valors ètics, socials i de tolerància que fan prevaler la qualitat i la diligència en les seves funcions, representa la part més important de la producció científica del país, i ha afrontat amb èxit les reformes i els canvis que se li han demanat en les últimes dècades.

Un finançament que està per sota dels nostres referents europeus -en percentatge sobre el PIB- i uns bons resultats en formació, en producció científica i en serveis situen les nostres universitats en un marc de qualitat per sobre de la mitjana mundial. La universitat pública actua amb responsabilitat i ha estat i és solidària amb la situació de crisi. La nostra resposta ha estat el rigor i la contenció, el sacrifici de tots i cadascun dels sectors universitaris (professorat, alumnat, investigadors i personal d'administració i serveis) i també l'assumpció de retallades pressupostàries en tots els àmbits que fins ara no afecten la qualitat directa del servei. Des de la comprensió per l'àrdua tasca de reducció del dèficit pressupostari que té davant seu el Govern català, donar per bones més retallades seria no defensar la qualitat ni els principis, reduir la nostra funció social i no contribuir suficientment amb el compromís de país per superar la difícil situació que travessem.

La universitat pública es nodreix en bona part dels impostos, però també de les taxes i els preus de matrícules i serveis, i no hem d'oblidar que un 15% dels pressupostos prové de contractes, de col·laboracions i de convenis amb les empreses. En la conjuntura actual es pot arribar a acceptar la necessitat de demanar a l'estudiant una aportació econòmica més elevada, però de cap manera pot fer-se com a substitutiu de l'aportació de l'Administració i sense una política paral·lela i efectiva de beques, d'incentius fiscals i de facilitats normatives addicionals, que garanteixin que totes les persones, de tots els sectors socials, puguin accedir als estudis superiors. Si es desproporciona l'esforç de les famílies en la formació universitària dels seus fills crearem greus injustícies que no primaran precisament la igualtat d'oportunitats, l'equitat de l'esforç a assumir ni la promoció del talent com a valors.

Segurament, les nostres universitats requereixen reformes i més autonomia per fer un nou salt cap endavant, però, tot i així, la seva influència en el progrés social, econòmic i cultural és notable i no deixa de ser una aposta segura i necessària per al futur. I això passa ineludiblement per no oblidar les universitats en les prioritats pressupostàries, tal com han fet Alemanya, França o els països nòrdics.

L'actual situació de crisi del sistema comportarà sens dubte canvis en els nostres valors i en les nostres aspiracions. L'Estat del benestar patirà redefinicions. Com a rector d'una gran universitat i després d'un any al capdavant de l'ACUP puc afirmar que no renunciarem als estàndards de qualitat i al compromís de contribuir al desenvolupament social i econòmic, però no podrem evitar que la manera en què les circumstàncies ens portin a complir aquest compromís tingui un impacte més o menys positiu. Una manera que dependrà en gran mesura dels recursos disponibles.

Notícies relacionades

Pasqual Maragall i ‘El 47’

Cas Pelicot: les manades són culturals

La societat ha de mirar amb confiança i esperança la universitat pública com a institució independent d'interessos econòmics particulars i, guiats pel coneixement científic, sensible a les injustícies, als desequilibris socials i al patiment humà, com a recurs fonamental per sortir de les dificultats actuals. De la universitat, com a servei públic, naixeran respostes a la crisi.

*Rector de la Universitat de Barcelona.