Compte amb el revolt del 20-N

Després de mig segle, es diria que el final de la violència a Euskadi podria ser cosa de les setmanes que falten fins al 20 de novembre. I no dic que en qüestió de dies no tinguem sobre la taula el comunicat final, el del cessament de negoci de l'organització ETA, com apunten persones tradicionalment ben informades comXabier Arzalluz. Tots aspirem que aquesta intervenció que es rumoreja a través de la BBC siguiel comunicati que vagi més enllà del matís o l'adhesió a la reflexió del col·lectiu de presos (EPPK). Però, de moment, la gestió de l'expectativa també ha estat enmig de tot l'assumpte, i els que la fan anar amb més encert, observant els resultats electorals i l'opinió pública a Euskadi, poden tenir entre mans també la temptació d'administrar-la a terminis.

En les últimes setmanes s'han succeït notícies de summa importància. Ekin, l'organització responsable del control polític del MLNB, hereva d'aquella històrica Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS), apaga públicament les llums d'un negoci que feia temps que no tenia clients. La substitució de la seva activitat política pel vigent procés de concentració de forces auspiciat per l'esquerraabertzalehavia buidat de contingut Ekin. És un gest orientat en la direcció correcta, malgrat que té més contingut des de la perspectiva de la mateixa esquerraabertzaleque incidència en la realitat política basca o espanyola.

De la mateixa manera, el comunicat d'ETA en què accepta una comissió internacional de control de l'alto el foc s'ofereix com a avantsala d'un imminent anunci definitiu de la banda. Massa viatges ha fet aquest càntir a la font. Tants, que la seva única funció és trencar-se perquè ja no carrega aigua que valgui la pena beure. Que arribi ja aquest final definitiu i que s'obri la fase tècnica de control de desarmament i el subsegüent procés polític, sense ETA, que permeti accedir al moll de l'os d'això que se n'ha dit conflicte basc, que no s'acabarà amb el final de la violència, però que es podrà afrontar amb un aire molt més fresc.

La mateixa existència d'una comissió de verificació sona ja a terreny conegut. A favor de la que encapçala Ram Manikkalingamjuga el fet que està despresa d'un llast que estaven arrossegant els mediadors deBrian Currin: no té un vincle de part. Si aCurrinse li va retreure la funció de valedor de l'esquerraabertzaledavant de tercers, el cas ara és diferent. Encara que es trobi amb les dificultats que el moment polític -i electoral- imposa perquè la seva funció sigui efectiva. No hi ha Govern sortint ni entrant disposat a acceptar la seva verificació de l'alto el foc d'ETA. Cosa que hauria de portar l'organització a plegar veles d'una vegada i que aquesta comissió verifiqui després el seu desarmament.

A la muntanya russa de la política basca ha guanyat un espai propi ellehendakariPatxi López.El seu decàleg per la conciliació no arriba a ser un pla de pau perquè està mancat de full de ruta, però ha atret damunt seu l'atenció mediàtica amb la seva declaració a favor d'un canvi en la política penitenciària i per advocar implícitament per la legalització de Sortu. El que té de nou la reflexió deLópezés que el secretari general del PSE faci seu un plantejament que altreslehendakarisabans que ell ja van abanderar amb un sever cost polític i personal. Però res del que hem dit és aliè a posicionaments previs del Parlament basc, ni és desconegut per la societat basca. A instàncies, això sí, del PNB.

En aquest apartat, se sosté amb dificultat la presumpció que el missatge deLópezserveixi per afavorir l'orientació del debat en la campanya deRubalcaba. Ho dic perquè és una tesi sostinguda mediàticament i políticament des de les files del PP. La insistent defensa numantina de la fórmula policial per tractar el problema basc ha estat tan intransigent durant tant de temps per part de PSOE i PP que ningú pot creure ara que una estratègia de mà estesa pugui ser premiada per l'electorat al qual aspira mobilitzar el candidat socialista.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El carril de la reflexió ens ha posat a l'antesala de les eleccions generals i l'expectativa d'una notable victòria deMariano Rajoy. En ella s'emmarca l'oferta del president del PNB,Iñigo Urkullu, de donar a un Govern de la dreta la mateixa cobertura que se li ha ofert aRodríguez Zapateroper afrontar el final d'ETA. Malgrat les crítiques que això li ha comportat des de l'esquerraabertzale,aquesta és conscient que, si el seu futur s'ha de desenvolupar en una majoria del PP, s'hi haurà d'adaptar. Encara que el seu discurs electoral no admeti davant la seva base social el prec privadament mantingut en els últims anys perquè el PNB intercedeixi per la seva supervivència política davant populars i socialistes.

En qualsevol muntanya russa, el moment crític per al descarrilament són els revolts. El del 20-N apunta a un gir sever cap a la dreta. Un subsegüent enduriment policial i judicial comportaria el risc de fer saltar els rails d'aquest procés. Perquè encara que una majoria aclaparadora de la mateixa esquerra independentista sàpiga ja que la violència és la seva derrota, queden prou cecs per eixugar el seu fracàs en el dolor aliè. Periodista.