Gent corrent

Rafael Perona: "Quan ets un gitano d'honor, la gent ho premia"

Lluitador. Viu de la venda de cupons. Les tardes les dedica al Centre Cultural Gitano de la Mina.

3
Es llegeix en minuts
Rafael Perona.

Rafael Perona. / ALBERT BERTRAN

Porta barret negre com els seus ancestres, tractants de bestiar. Rafael Perona (Jaén, 1965) presideix l'associació gitana del barri de la Mina, un apèndix de Sant Adrià de Besòs amalgamat a finals de la dècada dels anys 60 com a reallotjament de diversos nuclis barraquistes. Des del 1991 organitza el concurs de cante flamenc del barri.

-Vivíem a Andújar, un poble de la província de Jaén, però vam haver d'emigrar a Barcelona perquè ja havien posat molta maquinària en l'agricultura i allò del cavall ja no funcionava… El meu pare ho va passar fatal.

-¿Per què?

-Va entrar a treballar en una fàbrica del Poblenou, en una cadena de muntatge de rodetes, i va patir un canvi terrible. De la llibertat absoluta a pagès, a fitxar a les sis del matí… Vam venir a parar al Camp de la Bota.

-Sense clavegueram.

-Recordo que de vegades havíem de llevar-nos de matinada, enmig de la tempesta, perquè el vent s'havia emportat les teulades.

-Temps difícils.

-Tinc sentiments contraposats respecte a aquella època. Era dura però hi havia més unió i solidaritat entre els gitanos i es guardaven més els codis del respecte. Es feia un foc a la porta de la barraca i s'hi amuntegaven els veïns a explicar-se històries de quan encara eren nòmades. Els nens ens ho escoltàvem amb la boca badada… L'opció del barraquisme vertical va permetre, almenys, dormir a aixopluc quan tronava.

-No es molesti, però veig que va en cadira de rodes… ¿Què va passar?

-Una poliomielitis als 16 mesos. Llavors encara vivíem al Camp de la Bota, els meus pares no tenien feina ni diners per agafar un taxi fins a l'Hospital Clínic. Vaig passar diversos dies a casa amb febre sense ser tractat.

-Una mala passada.

-Des de la poca altura de la meva cadira de rodes, veig les coses d'una altra manera. Potser això m'ha donat l'oportunitat d'estudiar; vaig fer fins a tercer a la Facultat de Dret. Quan jo anava al col·legi, no hi havia ascensors i els professors o els companys de classe em pujaven a pols per les escales. Com que em sabia greu demanar-los que em baixessin per a la mitja hora de l'esbarjo, em quedava a la classe a llegir. Devorava llibres.

-Diuen que és una persona molt estimada al barri.

-Suposo que també dec tenir els meus enemics. és clar… Però la veritat és que sí i amb tota la modèstia que puc dic que em satisfà. Al meu poble, quan ets un gitano d'honor i vas per un camí realment recte, la gent t'ho premia. He de conservar la seva confiança.

-¿Vostè canta?

-M'agrada, però la veritat és que del flamenc no viu l'home. És una vida que es viu de nit i jo tinc una família. Sempre m'ha interessat i he fet les meves cosetes. Amb el concurs de cante vam voler buscar un referent, alguna cosa que tingués repercussió mediàtica. Perquè als mitjans de comunicació, quan feien referència a la Mina, sempre sortia el que sortia.

-Parlem del barri de la Mina i del Fòrum.

-Jo estic content perquè el tren dels Jocs Olímpics va passar de llarg i no el vam poder agafar. Allò del Fòrum tinc clar que va ser una especulació urbanística, però si al barri li ha servit perquè facin un petit baixador on el tren s'atura, benvingut sigui. A partir de llavors, l'alcalde, Sito Canga, té un interès especial a fer que la Mina funcioni.

-¿Què li falta al barri?

-La majoria de la gent de la Mina es busca la vida amb la venda ambulant i hi ha un índex d'atur altíssim. Per a nosaltres, la crisi ha estat com una partida de bitlles: els febles cauen primer. A l'associació ens està arribant un volum terrible de persones que no han pogut fer front a les hipoteques.

-¿Població immigrant?

-N'hi ha molt poca. Algun grup de pakistanesos i menys llatins.

Notícies relacionades

-¿Què li sembla el que passa a Badalona amb els gitanos romanesos?

-Tothom té dret a viure on vulgui i a treballar dins de la legalitat. Però si arriba immigració amb connotacions de marginalitat en un barri perifèric i dur com és el de Sant Roc, on l'exclusió social encara és un risc evident, el resultat és una bomba. Hi ha d'haver un seguiment molt escrupolós per part de l'Administració.