Gent corrent
Gabriel Lampreave: "Encara li veig els ulls, aquells ulls grocs mirant-me"
Forense d'alta muntanya. Agent rural i fan del llop, és el primer d'arribar quan hi ha un atac a un ramat.
Gabriel Lampreave, agent forestal.
Pot seguir el rastre d'un llop durant mesos i passar-se hores arraulit en la foscor del bosc per veure'l només uns segons. Forma part del cos d'agents rurals de la Generalitat, on coordina el seguiment d'aquest animal, que desperta tanta fascinació com por.
-No tothom és capaç de passar la nit sol al bosc.
-Jo sempre he sigut molt solitari. Des de petit, necessito estar una estona sol a la muntanya cada dia; aquell moment és sagrat per a mi.
-¿La muntanya l'atreia des de petit?
-Els caps de setmana sortíem al camp amb el meu pare. Jo apuntava el que veia en una llibreteta i dibuixava ocellets, petjades…
-¿Com es passa de l'ocellet al llop?
-La fascinació pel llop segurament me la va despertar Félix Rodríguez de la Fuente. A casa es feia un silenci total per veure el seu programa. Poc després de treure'm el carnet de conduir, ja vaig fer el meu primer viatge per anar a veure llops.
-¿On va anar?
-A la serra de Culebra, a Zamora, i evidentment em vaig quedar sense veure cap llop. És un animal esquerp, que sempre fuig de l'ésser humà. És l'animal més difícil d'observar i complicadíssim de seguir, és com seguir un fantasma. Puc passar-me vuit mesos seguint petjades i caquetes i no veure'l.
-¿Com va veure el seu primer llop?
-Va ser a Palència. Estava de vacances amb la meva dona, perquè la pobra ha pelegrinat amb mi a tot arreu on hi ha llops. Una nit vaig sortir i vaig muntar el telescopi en un lloc alt amb visibilitat. Havien passat unes hores, es feia clar, feia fresca i començava a estar incòmode, així que vaig decidir moure'm cap enrere, on tocava una mica el sol. Em vaig aixecar i… ¿sap aquella sensació que algú t'observa?
-Ja sé el que vol dir.
-Em vaig girar i el vaig veure: un llop parat, mirant-me. No l'havia vist jo a ell sinó que ell em va venir a veure a mi.
-¿Pot explicar la sensació?
-Encara li veig els ulls, aquells ulls grocs mirant-me. Havia plogut i sortia vapor de terra, era una imatge fascinant.
-¿No li fa por?
-Por no, respecte. En 100 anys no hi ha cap cas documentat d'un atac d'un llop a una persona. I hi ha més atacs de voltors al bestiar que de llops i óssos junts.
-Els ramaders no deuen compartir la seva fascinació pel llop.
-Van ser els primers que van denunciar atacs als seus ramats el 1997, al parc del Cadí. Tenien molt clar que no eren gossos, però mai pronunciaven la paraula llop, parlaven de «la fera», fins i tot del «maligne». Anomenar el llop és cridar-lo i això ha perdurat malgrat que a Catalunya es va extingir el 1920.
-La confirmació que el llop havia tornat no va arribar fins al 2003.
-Després d'un atac al Cadí, vam fer analitzar genèticament uns excrements però, abans de tenir la confirmació, jo ja l'havia vist. Vaig anar diversos dies a una zona de danys, al vespre, quan es tanquen els ramats, i una nit el vaig veure. Era una nit fosca i vaig veure un cànid gran que s'acostava al ramat. Tenia molt clar que no era un gos.
-¿Per què?
-Per l'intent que va fer d'atacar i la rapidesa amb què va sortir. Però això no confirma el retorn d'una espècie, necessites la dada científica. Des del primer positiu, n'hem detectat 13 exemplars a Catalunya.
-¿Com es porta amb els pastors?
-En principi sóc el representant de l'Administració que defensa (entre cometes) el llop, però he fet amistats entre els ramaders d'alta muntanya, que fan una feina molt difícil que ningú valora.
-¿Confien en vostè?
-Poden avisar-me en qualsevol moment i jo intento que la meva feina no es limiti a la comprovació dels danys. Si cal pujar a les muntanyes a buscar ovelles perdudes, hi pujo.
-El que sigui per protegir el llop.
-Intento millorar la cohabitació. Cal posar traves al llop perquè anar a buscar una ovella li sigui més complicat i facilitar la tasca del pastor arreglant pistes, aixecant tanques per al bestiar, instal·lant refugis...
Notícies relacionades-Al final, el llop salvarà el pastor.
-El llop és molt mediàtic i als pastors els serveix per reivindicar que existeixen, que tenen molts problemes i que cal fer alguna cosa. Ells estan més en risc d'extinció que el mateix llop.
