Menjar sense sal

Fa 50 anys que el granErnestva morir, i deixin-me que el citi com a homenatge i perquè ens ajudi a entendre una mica més com és la feina de l'escriptor o, si més no, com l'entenia ell. «El moble més important al meu estudi és la paperera». És a dir: s'ha de destruir molt, s'han d'estripar moltes pàgines, per poder arribar alapàgina. Avui,Hemingway potser hauria de parlar de tecles i citar ladeleteperquè ens féssim una idea del que volia dir, però ve a ser el mateix. Retocar, refer, tornar a començar, polir, rebaixar, escurçar. La paperera és al centre de l'estudi. Hi ha escriptors que s'obsedeixen de tal manera amb la idea que no donen per bona una obra ni tan sols en el moment crític de la publicació. S'avenen a editar-la però conserven el dret de tornar-hi, de fer-ne una versió definitiva. ¿Definitiva? Mai. Sempre hi ha un ribot a punt per matisar, per esbandir el material sobrer.

Umberto Ecotambé deu pensar el mateix. És un expert semiòleg que sap que els escriptors funcionen així. Arribar al mínim per dir el màxim. Ara, però, ha reescritEl nom de la rosaamb uns altres objectius. Diu que l'escurça -amb fragments més àgils i amb llenguatge més fresc- per «fer-la accessible als nous lectors«. Són temps de iogurts baixos en calories i de menjars dietètics i sense sal. I jo que em pensava que escurçar volia dir fer més intens el sabor.