La tria d'uns catòlics

Fa temps, un humorista ateu estudiava quina religió seria la més indicada en el cas que decidís fer un pas cap a la fe. L'anàlisi del catolicisme des d'un punt de vista estrictament asèptic era un exercici hilarant. Deixant les qüestions teològiques a banda, el gag acabava concloent que la catòlica era la millor de totes, la més còmoda, perquè era francament laxa en tot allò que fes referència a obligacions immediates. En última instància, el sacrament de la confessió era vist com una mena de matalàs que amortia qualsevol caiguda i permetia mantenir la fidelitat al credo.

En el si de l'Església catòlica hi ha de tot. També els Catholic for Choice, una potent organització nord-americana nascuda fa quasi 40 anys i amb un pressupost de més de 3.000.000 de dòlars. Poca broma. Advoquen pel dret a l'avortament, per la planificació familiar, per una sexualitat on la dona decideixi, per l'ús dels preservatius i per una consciència individual que també pot ser catòlica tot i ser heterodoxa. A Madrid, quan vingui el Papa, haurien d'haver contractat uns anuncis encara més sacsejadors que els que els acaben de censurar. És una foto on hi ha uns quants prelats més aviat bonhomiosos i obesos, sota un vaticà sol de justícia. Un d'ells es protegeix amb una escassa ombrel·la renaixentista. Diu l'anunci: «Ja seria hora que els bisbes s'agafessin seriosament això de la protecció».