Almudena Calvo: "Perseguir un somni t'ajuda a sobreviure"

La lluita contra el trastorn mental deixa cicatrius que no desapareixen amb els fàrmacs, però que s'alleugen quan pots dedicar-te al que t'apassiona. Aquest és l'argument d'Ella, un projecte de teatre social de Pallapupas en què Almudena i altres persones diagnosticades bolquen la seva experiència personal com a catarsi.

-Més teatres i menys psiquiàtrics.¿Estaria d'acord amb el lema?

-Sí, perquè és molt important tenir un espai on puguis ser tu mateixa i fer alguna cosa que t'ompli. Perseguir un somni t'ajuda a sobreviure i faria falta menys teràpia.

-¿Quants anys fa que està en tractament?

-Des dels set anys, i en tinc 31. L'ambient de casa no era el més propici per créixer, no em relacionava bé amb el meu entorn, amb els nens de la meva edat. Als set anys ja em donaven antidepressius.

-¿Pastilles? ¡Si només era una nena!

-Em medicaven per a la depressió infantil. En l'adolescència vaig canviar de psicoterapeuta, que em va diagnosticar un trastorn maniacodepressiu, el que se'n diu bipolar, i em va receptar antidepressius més altres pastilles. Als 21 anys vaig tenir un brot psicòtic i em van diagnosticar Trastorn Límit de la Personalitat, que és el diagnòstic amb què em sento més identificada.

-¿Quins símptomes té?

-Buidor, atacs d'ansietat, poques ganes de fer coses...

-¿Pot descriure aquesta buidor?

-És com un dolor a la boca de l'estómac, una soledat molt gran. Res t'omple. Encara que facis mil coses que t'agraden o estiguis envoltada de la gent que més estimes, et sents buida.

-¿Res t'omple? ¿Segur?

-Tinc dos programes de ràdio, a Ràdio Nikosia [una emissora formada per persones amb algun problema de salut mental] i a Ràdio Rubí, on presento el programaEl fil de la trocaamb el Raúl, el meu company. Tant la ràdio com el teatre són il·lusions que m'animen a sortir de casa i així la buidor fa menys mal.

-¿Això de la ràdio és vocacional?

-Totalment. Quan era petita els meus pares discutien molt i jo em tancava a la meva habitació i m'estava fins molt tard escoltant programes de confessions comHablar por hablar. Jo volia estar a l'altra banda.

-I ho va aconseguir.

-Vaig entrar a Onda Cero i vaig acabar portant la producció de tres programes. Estava des de les cinc del matí fins a les vuit del vespre ficada allà dins. Al no tenir la família compensada, la meva família era la ràdio. Fins que van fer fora 50 persones, jo entre elles. Tenia 21 anys i em vaig posar malalta.

-¿Què va passar?

-Vaig tenir una baixada molt gran, un brot psicòtic. Se'm va desmuntar el meu món. Els problemes m'afecten de forma diferent. El que a una persona l'afecta a nivell quatre, jo ho sento a nivell vuit.

-¿Quan tens un brot perds molta gent pel camí?

-Estàs molt alterada i el més comú és que la gent s'allunyi, perquè ja no et coneix i hi ha molt desconeixement sobre la ment. També hi ha gent que es molesta a estar al teu costat i conèixer-te en aquest moment. S'ha de ser molt voluntariós.

-És amor a prova de bomba.

-Jo em sento afortunada perquè he tingut aquesta amiga que sempre ha estat al costat. Fins i tot quan he sortit corrent pensant en el suïcidi, ella corria darrere meu, plorant sense saber què fer.

-¿Què es pot fer?

-El mer fet de saber que aquella persona hi és i que t'accepta com ets et dóna calma. Acceptar una persona com és, amb els seus defectes i les seves virtuts, és una cosa que hauríem de fer tots, diagnosticats i no diagnosticats. El que més ajuda és que et segueixin tractant igual que abans del brot perquè tu puguis sentir que ets la mateixa d'abans, això ajuda a tornar a la naturalitat.

-¿Naturalitat?

-No ens agrada gaire usar la paraula normalitat.

-¿Per què no?

-¿Qui diu el que és normal o qui és normal? L'ús de les paraules és important. Jo, per exemple, em considero una boja amb totes les lletres de la paraula.

Notícies relacionades

Un cop a càmera lenta

Imbecil·litat tipogràfica

-La correcció política a fer punyetes.

-A Ràdio Nikosia desmitifiquem el que comporta la paraula. Sabem quan ens diuen bojos amb ganes de fer mal i quan no.