DEFENSORA DE LA IGUALTAT
¿Però estan indignades?
No són les noies del 15-M. Són dones, activistes o no del feminisme, que ocupen les places en peu d'igualtat amb els homes. Reclamen que el seu treball es vegi al carrer i als mitjans.
Des de l'inici del moviment del 15-M, moltes vegades m'he preguntat per què les dones no han organitzat mai una protesta similar perquè, com ha passat ara a les places de les ciutats espanyoles, franceses o nord-americanes, ressonés tot allò que pensen i denuncien diàriament, almenys, la majoria de les fèmines. En el remolí del Vietnam, el movimenthippy i la contracultura van treure el cap grups feministes radicals com Witch (Bruixa) als Estats Units. Eren una minoria, però van marcar un perfil. Ara, en aquesta època més de revolta que de revolucions, les dones no aconsegueixen establir el seu.
La norma general ha estat que les dones han quedat al marge, no han estat visibles i les seves reclamacions no han arrelat en la majoria de revolucions i revoltes socials. Recordem les revolucions francesa, russa i mexicana.
Transcorregudes unes quantes dècades, les feministes reivindiquen la maternitat de molts dels drets socials dels quals encara gaudim -sense saber si serà per molt temps- i ocupen el seu espai a les places del 15-M. No volen que, una vegada més, la seva força flueixi per la perifèria. El seu crit «La revolució serà feminista o no serà» va dirigit, de manera especial, a les persones que estan acampades a les places.
El moviment indignat enarbora lemes comUn altre món és possiblei elles, feministes o no, formen part de la protesta perquè les dones han estat part essencial dels moviments socials. Ara volen que el seu pes i transcendència constin. Per això, es dirigeixen als mitjans, com a notaris que són.
Així, diverses dones han escrit a la Defensora de la Igualtat per reclamar visibilitat en la cobertura del 15-M i queixar-se de no haver-la tingut.Montse Martínezaborda directament un tema de representació femenina. Després de «destacar la iniciativa» del diari per promoure un debat sobre «la crisi i la política», expressa la seva «sorpresa» perquè de les 21 opinions de lectors extretes de les 700 rebudes, que es van publicar en l'edició del dia 19, només dues són de dones. I pregunta: «¿La mostra és representativa de les 700 i hi ha una proporcionalitat del 90% d'homes i del 10% de dones? El cap de l'àrea de Coses de la Vida,Luis Mauri, explica que la selecció es va elaborar «obeint a un criteri únic: escollir les propostes i idees més representatives del conjunt i que, a la vegada, tinguessin més qualitat argumental i expositiva». El periodista revela que «el 94% de les 700 intervencions són d'homes i el 6%, de dones».
Montse Roura, Pura Peris, Rosa Cuscó i Macu Gimeno envien textos d'indignació perquè, en les pàgines del 15-M, els articulistes i experts són només homes, l'opinador acampat també ho és i no s'ha escrit sobre les dones de les places. És cert.
EL CAP d'Opinió,José Antonio Sorolla,ho admet, però precisa que en les seves pàgines sí que han publicat les escriptoresEmma RiverolaiLlucia Ramis. Destaca l'esforç efectuat per incloure, en general, més opinions femenines i reconeix que «no és suficient si avaluem les opinions en funció del sexe».
Notícies relacionadesEl carrer sempre ha estat un escenari ocupat pels homes i per lessospitoses habituals.Recuperar el carrer per a la dona és una assignatura pendent de la política. Per això també és decisiva la presència femenina en el 15-M.
Però em segueixo preguntant: ¿Estan indignades les dones? ¿I què fan en aquest sentit?
