És a dir: que el bon català no s'indigna

Entre l'opinió reflexionada i la paraula compulsiva hi ha tanta distància com entre una tesi doctoral i uns quants caràcters del Twitter. Des que els polítics s'han llançat als seus braços i en presumeixen, el lloc per a l'opinió es redueix a mínims. Em passa el mateix. No puc opinar perquè no tinc espai per fer-ho ni rigor intel·lectual per afrontar el so de tantes bestieses automàtiques que es van dient pel món. Hauré d'esperar els pocs anys que em queden per aconseguir llegir alguna cosa que realment expliqui el que va passar en aquests llargs dies en què la veritat del que succeïa la matisaven homes bons comArcadi Oliverasi fins i tot se'l va amenaçar de portar-lo a la presó.

Un conseller