Un dofí engabiat

Poc abans que les tropes del generalFrancoentressin a Barcelona, escriptors i intel·lectuals, enmig del caos de la retirada, buscaven aixopluc en la Institució de les Lletres Catalanes, un organisme creat en plena guerra civil per reivindicar la cultura contra la barbàrie. Entre els mèrits de la primera ILC, s'hi poden comptar publicacions i activitats literàries enmig de l'ambient bèl·lic, i, com a símbol màxim, el bibliobús que va dur, fins al front de batalla, un servei de biblioteca per als combatents. Amb aquest mateix bibliobús, el 23 de gener, van sortir de BarcelonaFrancesc Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols, Mercè Rododerai uns quants més, acompanyats perMiquel Joseph,un funcionari de la Generalitat que anys més tard va descriure aquesta ruta cap a l'exili. Pocs dies després, al Mas Perxés d'Agullana, la institució va dur a terme la seva última reunió.

Fins al 1987, quan el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'un organisme autònom amb el mateix nom que la mítica, recordada, entitat republicana. Ara, la llei òmnibus té la pretensió de carregar-se no solament els atributs i les funcions de la Institució sinó també l'esperit d'aquell bibliobús que van anomenar «de la llibertat». No és només un assumpte de vehicles sinó de manca de memòria històrica. El dofí que va dibuixarJosep Obiolscom a logotip de la ILC és ara un animal engabiat i afeblit.