Felip, l'hem feta grossa

Els Mossos van actuar divendres passat amb una violència brutal i desproporcionada en l'operació denetejaque van dur a terme a plaça de Catalunya. La pregunta que cal fer-se és òbvia: ¿per què els cossos de seguretat es van acarnissar amb uns centenars de joves desarmats i asseguts a terra que al llarg de dues setmanes de mobilització no han protagonitzat ni un sol acte violent?

Després d'haver seguit l'acampada des del primer dia i de presenciar els fets de divendres en directe, la meva resposta és la següent: o bé els serveis d'informació dels Mossos van fallar de forma estrepitosa a l'hora de comunicar el veritable sentiment dels indignats o bé els seus responsables polítics van deixar-se portar pels prejudicis que els pintaven com una colla d'antisistema disposats a arremetre contra el primer que se'ls plantés al davant.

Si el conseller d'Interior,Felip Puig,i els responsables dels Mossos d'Esquadra haguessin parat bé l'orella al que es deia a les assemblees i a les comissions dels indignats -les reunions són públiques i a la mateixa plaça hi ha una comissaria- haurien arribat a la conclusió que per aconseguir el seu objectiu de netejar o desallotjar la plaça era millor evitar l'ús de la força. Els acampats sabien que la seva única arma era l'actuació pacífica. A les reunions, repetien fins a l'extenuació les consignes a seguir en el cas que es presentés la policia: resistència passiva, seure tots junts, portar el DNI a sobre i demanar als agents el seu número d'identificació.

Va ser un error pensar que els acampats eren uns radicals sense dos dits de front que reaccionarien amb el fetge quan la policia es presentés al seu davant. El que predomina entre ells és una majoria de joves universitaris de sobres preparats. Enfront del que ells veuen com a provocacions, no només policials, sempre han actuat amb molta cautela, i han evitat deixar-se portar per les passions. D'aquesta manera, s'han sortit amb la seva enfront dels que veuen com a enemic extern -les forces de seguretat, la Junta Electoral Central i la classe política-,

però també lluitant contra els qui els amenacen des de dintre. Així, han aconseguit fer callar els elements radicals d'inspiració anarquista que des del principi s'han infiltrat a l'acampada, pregonant de forma anònima el recurs a «diversos camins de lluita», sense excloure de manera explícita la violència.

Divendres passat es va produir un xoc frontal entre dues percepcions de la realitat oposades. D'una banda, tres centenars de Mossos i agents de la Guàrdia Urbana, que, com si anessin a enfrontar-se a una banda de terroristes, es van presentar a la plaça de Catalunya equipats amb casc, armilles de protecció, porres, fusells per llançar pilotes de goma, un helicòpter i tota la parafernàlia que requereixen els casos de gravetat extrema. Davant seu hi havia un col·lectiu de persones unides per una forta convicció en el que feien i que, després d'uns dies de convivència, s'havien conjurat per evitar caure en cap tipus de provocació, vingués d'on vingués.

Segon error. Obviar la capacitat de mobilització dels acampats. Gràcies a les xarxes socials, les 250 persones que van passar la nit de dijous a la plaça s'havien multiplicat per 10 només tres hores després de l'arribada dels Mossos. Jo vaig arribar-hi cap a les deu, amb l'ànim de veure què passava propi dels periodistes. I el que vaig veure va ser violència gratuïta per part d'alguns agents i un grau de nerviosisme impropi d'un cos de policia modern. «¿Tu has vist que els acampats fessin res contra els Mossos?», li vaig preguntar a un veterà reporter que era allà des de primera hora. «No, res». Jo tampoc.

El resultat de l'operaciónetejaés ben conegut. 121 ferits -dels quals 37 són agents- i una imatge pèssima de la nostra policia transmesa gairebé en directe als mitjans de comunicació de tot el món. Allà on uns esperaven educades peticions del DNI, van aparèixer les porres. Allà on els altres esperaven enfrontar-se a violents, es van trobar cossos quiets i desarmats que es protegien el cap amb les mans. Després de dues setmanes d'acampada, produeix una gran sorpresa constatar que l'única acció violenta que s'ha produït a la plaça és la que van provocar els mateixos Mossos.

Felip Puig va fer dilluns un complicat joc de paraules per corregir-se sense fer ni un sol pas enrere. D'una banda va dir que en l'operatiu policial no va fallar res i que no es penedia de cap de les decisions que havia pres, i de l'altra va lamentar «moltíssim» que es produïssin víctimes i va demanar disculpes.Puigde seguida va aclarir que no es disculpava per l'actuació policial, sinó «per les imatges» que n'havien difós els mitjans de comunicació i els afectats.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

«¡L'hem feta grossa!», va exclamarXavier Triaspoc després de saber que serà el pròxim alcalde de Barcelona. L'hem feta grossa, hauria de reconèixerFelip Puigquan repassi tota la informació del que va passar divendres a la plaça. I més valdrà que aviat comenci a reconèixer errors públicament. Sobretot en vista del panorama que tenim al davant, que és territori adobat per al sorgiment d'altres col·lectius d'indignats.

Periodista.