La llista dels més venuts

No crec que hi hagi cap festa més il·lusionant i més màgica que la de la diada de Sant Jordi. És un dia d'emocions a dojo. Amb cada llibre regalat, amb cada rosa sospirada, amb cada senyera penjada i amb cada signatura dedicada, una emoció declarada. És curiós que un dia tan espiritual com aquest acabi sempre amb el materialista ritual de la classificació dels llibres més venuts i el recompte dels milions de roses repartides. Durant tot el dia han primat les paraules i els sentiments i a l'arribar la nit s'imposen els números i els resultats. Suposo que necessitem els números per poder interpretar la realitat, i com que és impossible poder comptar els petons, els somriures, o les declaracions d'amor que s'han fet al llarg del dia, es compta allò que es pot comptar. Llibres i roses. I amb això fem llistes i classificacions que acaben configurant la imatge pública del que ha estat el dia.

Algú dirà que aquesta és l'única manera de poder valorar la jornada. Els números i les llistes donen seguretat i sensació de control. No és el mateix dir que ha estat una diada fantàstica que dir que s'han venut tants milions de roses al costat de la llista dels escriptors més venuts. Com sempre, la mesura de l'èxit l'acaba donant més la quantitat que no pas la qualitat. La quantitat és fàcilment mesurable, la qualitat costa més. Per tant, sabem, gairebé a temps real, quins són els llibres més venuts, però no sabrem mai quins són els més llegits, els que més han agradat, o els que més han emocionat els lectors. De moment, fins que la tecnologia digital no ho arregli, només podem mesurar les vendes. I això és el que determina l'èxit, un èxit material que s'acaba convertint també en l'èxit espiritual. És un bon exemple de la solidesa dels valors que imperen a la nostra societat. ¿Qui ha dit que tenim una crisi de valors? Justament en un dia com aquest comprovem com són de ferms i com estan d'estesos i arrelats els valors que orienten la nostra vida. Ser el número u, ser el més venut, ser el més vist, ser el més ben pagat, no sé si és el que més importa, però és allò a què sembla que donem més importància.