Rosa Maria Fornell: «Per la ràdio i els diaris vaig voler conèixer món»

-¡Viu en un paradís!

-Vaig néixer aquí fa 64 anys. Al casino. Després hi anirem. Té una barana de fusta que sembla de les pel·lícules de l'Oest, i un teatre.

-El dia més important de la seva vida va ser el dia que va trepitjar París...

-Hi ha hagut molts dies importants. París, és veritat, va ser el primer viatge que vaig fer a l'estranger, i d'això ja en fa 29 anys. Llavors, ja coneixia gairebé tot Espanya.

-És una dona viatgera, vaja.

-Vaig començar als 8 anys. Els meus pares llogaven un taxi i així vam conèixer el mar, Barcelona i molts llocs.

-Eren avançats per a l'època.

-¡Moltíssim! Pensi que jo als 18 anys em vaig treure el carnet de conduir i que, durant anys, vaig baixar una setmana a Barcelona amb la senyora Amàlia, una de les dones que estiuejaven al poble.

-¿Què feia a Barcelona?

-[Sospira] Anàvem al Palau de la Música: allà vaig estar davant delsgrisosquan vam anar al concert d'en Raimon. Fèiem excursions a Sitges. Anàvem als estudis de Ràdio Barcelona a escoltar concerts. El presentador era en Salvador Escamilla. La senyora Amàlia viatjava molt i sempre em portava regals de Rússia, de l'Índia, d'on hagués anat.

-Em creia que coneixeria una àvia tranquil·la que disfruta dels néts.

-¡També ho faig! Però és que sempre he llegit el diari.

-¿Què hi té a veure el diari?

-Al casino arribaven elDiario de Barcelonai laHoja del Lunes. ¿Què volia que féssim aquí a l'hivern? Llegir i escoltar la ràdio. ¡Així vaig aprendre moltes coses i em van venir ganes de conèixer món! Ara llegeixo el vostre diari; no l'hi dic per dir-l'hi.

-I m'explica que també escoltava la ràdio.

-Al casino escoltàvem una emissora francesa, i d'allà em ve la passió per la música. ¿Sap que a la ràdio em van nomenar padrina de Los Brincos? Aquella vegada els meus pares no em van deixar anar a Barcelona. [Sospira] Apunti, per favor, que els meus fills em van regalar l'entrada per a un concert dels Rolling Stones. Vaig complir un somni. I que tinc discos autografiats de Los Mustang, Los Sírex, de Joan Manuel Serrat...

-A mi m'havien dit que vostès feien embotits. Jo venia preparada per parlar de fuets, llonganisses i bulls.

-¡En fem! Fa un segle que existeixen els embotits Vilardaga. Tenim l'obrador a la planta baixa de la casa i tot és artesanal. Ara ho porten els meus tres fills i abans el meu marit i jo. Abans de nosaltres els pares del meu marit. Així fins a 102 anys de tradició. Potser més.

-Expliqui'm: com passa del casino als embotits.

-Em vaig casar ja fa 40 anys. Al cap d'uns anys, el meu marit em va proposar que deixés el casino i que l'ajudés. Els meus pares eren grans i vam pensar que ens aniria millor amb els embotits. Ara els meus tres fills mascles han heretat el negoci.

-¿No li va fer pena deixar el casino?

-Els primers anys ni me'n vaig adonar. ¡Amb els fills i la feina no tenia temps per a res! Després, sí. Al casino sempre hi havia festa. Era com un centre social per al poble.

-¿I va seguir viatjant?

-La nostra lluna de mel va ser un viatge per Espanya en cotxe. Així vam viatjar durant 18 anys. Després, com que els meus pares vivien a casa, vam poder sortir a fora de tant en tant. Vam visitar Àustria, Alemanya, Holanda, Bèlgica... Tots els llocs on podíem anar en bus o en cotxe perquè al meu marit no li agradava volar.

-¿Quin és el seu últim viatge?

-¡L'any passat, al Canadà amb un dels meus fills!

-¿Què l'atrau del viatge?

-El menjar no. De gent no en conec gaire perquè, si és a l'estranger, hi vaig en viatge organitzat. La naturalesa m'encanta. No ho sé: em sento lliure. M'oblido de tot, sóc feliç.

-I el seu pròxim destí.

-No ho sé. Els meus fills sempre em diuen: «Mama, tu no surts ni per fer el cafè, però quan ho fas, te'n vas lluny». ¿Vol veure el casino?

-¡És clar!

-Pel camí veurà les escultures de ferro forjat. El poble és famós pels seus forjadors i per la batalla carlista. Va ser quan van matar Cabrinetty, ¿sap? Dins del casino hi ha un teatre preciós que va inspirar el Romea. ¡Li encantarà!

Notícies relacionades

El Nord-oest es vertebra

Compromís amb el Nord-oest

-Alpens és en un paradís, la veritat.

-Sí, la gent que el coneix sempre hi torna. A l'estiu som gairebé 400 veïns, el doble que a l'hivern.