Gent corrent
Josep Maria Sorigué: «Si una cosa et ve de gust, fes-la avui perquè potser demà no hi seràs»
Tanatopràctic. La seva feina, condicionar cadàvers per al funeral o per a la repatriació al país d'origen.
Josep Maria Sorigué. /
L'accés al tanatori de les Corts per la porta del darrere aboca el visitant a una sala amb cambres frigorífiques amb un contingut que s'intueix fàcilment. Més val no pensar. Per fortuna, el cicerone al recinte, Josep Maria Sorigué (Tremp, 1963), un home habituat a bregar amb la mort, irradia calma i delicadesa.
-¿Què és la tanatopràxia?
-El conjunt de pràctiques destinades a aturar el procés de descomposició d'un cadàver durant un temps i a conferir al difunt un aspecte el més natural possible.
-¿Com es fa?
-S'extreuen la sang i tots els fluids del cos, i s'hi injecten líquids per via intraarterial.
-¿Quins líquids?
-Colorants i conservants a base de formaldehids. La tanatopràxia assegura que el cadàver es mantindrà intacte entre 8 i 10 dies.
-Un ofici per a valents, vaja.
-Si certs aspectes del treball ens fessin enrere, no el podríem afrontar. Però pot exercir l'ofici qualsevol a qui li agradi.
-¿M'està dient que és vocacional?
-En el meu cas, no. Jo vaig començar a treballar en la funerària fa vint-i-tants anys i vaig anar coneixent totes les tasques que es fan a l'empresa fins que vaig desembocar en la tanatopràxia. Vaig acabar per estimar la professió.
-Ai…
-Crec que portem a terme una important tasca social. Si el difunt presenta una cara relaxada, de tranquil·litat, durant la vetlla del difunt, als familiars els resulta més lleuger acceptar el dol. És la imatge que s'emporten.
-Quina responsabilitat.
-Més del que sembla. També en els embalsamaments de cossos que han de ser repatriats. No saps mai quant temps trigaran a arribar. Alguns cadàvers han estat al dipòsit més de mes i mig.
-¿Tant?
-A vegades els immigrants han de recaptar diners per fer el trasllat i ultimar tràmits burocràtics amb les ambaixades.
-¿Canvia el procés amb un difunt musulmà?
-La tècnica és idèntica. Només que després de l'embalsamament
-gairebé el 100% dels musulmans morts aquí són repatriats als seus països d'origen- arriba l'imam, renta el cos i l'embolica en un sudari de cotó blanc. L'última persona a tocar el difunt sempre ha de ser musulmà.
-¿Es necessiten estudis per ser tanatopràctic?
-Sí. Els temaris inclouen bastant anatomia, biologia i sobretot moltíssimes hores de pràctica. Aquests cursos només s'imparteixen a Catalunya, l'única comunitat que té reconegut el concepte de tanatopràxia.
-¿I la resta?
-A les altres comunitats se l'anomena embalsamament. La tècnica i el resultat final són els mateixos, però el concepte varia. L'embalsamament prioritza la conservació a molt llarg termini, mentre que la tanatopràxia també persegueix un efecte estètic. El Consell de Ministres va reconèixer el mes passat la tanatopràxia com a nova qualificació professional.
-El seu ofici no és el salconduit ideal per anar de copes.
-Tampoc ho vaig pregonant per tot arreu. Però li asseguro que, una vegada ho comentes, acostuma a suscitar curiositat. És una professió molt desconeguda.
-¿Els cadàvers parlen?
-Quan estàs davant d'un cos saps si aquella persona es cuidava, si era detallista. El seu aspecte permet deduir si li pots pintar les ungles o com l'has de maquillar.
-¿Diuen si han estat feliços?
-No arriben a tant… ¡Ni nosaltres mateixos sabem si som feliços o si ho són els que ens envolten!
-¿El pitjor de la feina?
-Els nens petits; no t'hi acostumes mai. Cregui'm que començar la jornada laboral amb una criatura et marca per a la resta del dia.
-¿Què li ensenya la professió?
-A viure més el dia a dia. Evito fer projectes a gaire llarg termini perquè no té sentit. Per aquí passen persones de 20, de 30, de 40 anys… Si vols fer alguna cosa, fes-la avui; potser demà ja no hi seràs.
Notícies relacionades-Expliqui'm alguna cosa divertida, sisplau.
-El secret professional m'obliga a ser prudent. Els familiars dipositen la seva confiança en nosaltres, i les anècdotes són massa particulars.
