Andrea Salgado: "Vaig començar amb balins i ara tiro amb carrabina de calibre 22"

No és la imatge castrense que s'espera d'un lloc com el Tir Esportiu de Barcelona, a Montjuïc: ajaguda a terra, una adolescent de 16 anys amb cua empunya una tremenda carrabina. Al voltant seu sona un esclafit de trets (pam).

-¿A quina edat vas sostenir per primera vegada una escopeta?

-Als 12 o 13 anys, al Saló de la Infància (pam). Allà vaig tirar per primer cop amb carrabina de balins (pam).

-¿I vas encertar el blanc?

-No gaire, però em va agradar i em van oferir un trimestre gratis al Tir Esportiu, que és el meu club.

-¿Dispares amb bales de veritat?

-Sí. Vaig començar amb carrabina d'aire, amb balins, i des de fa poc (pam), amb carrabina de calibre 22.

-¿Algun antecedent familiar?

-Tinc família policia, però jo no havia tocat mai una arma. La gent (pam) em pregunta (pam) si vull ser policia o militar, però no. Aquest esport es relaciona amb la violència, però és just el contrari. Ho has de fer tot amb molta calma i suavitat i t'ajuda a concentrar-te.

-¿Per a què et serveix exactament?

-Sobretot per als estudis. Estic més concentrada, no em distrec de seguida (pam) amb qualsevol cosa, i vaig als exàmens confiant més que puc treure més bones notes.

-¿Què estudies?

-Fa un any vaig entrar al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat i allà faig primer de batxillerat. El dia comença a les 8, amb entrenament de tir; de 10 a 12.30, classe; de 12.40 a 14.10, físic, i a la tarda començo classe a les 3.15 fins a les 5.45. Menjo i dormo allà.

-¿I quan surts amb els amics?

-És qüestió d'organitzar-se. No puc quedar cada cap de setmana perquè vaig a competir (pam), a concentracions (pam), a entrenar (pam), i la resta d'hores, estudio. Però com que és el que vull i m'agrada...

-Descriu el moment de tirar.

-Estàs sola: ets tu, la carrabina i el blanc. Cada tret (pam) és una competició amb tu mateixa, és com si t'aïllessis del món. És un esport molt mental. ¿Per què no ho proves?

-¿Jo? Si mataré algú.

-No, no. Agafa la carrabina, vinga.

-¡Uf! ¿Quant pesa això?

-5,8 quilos, fatal per a l'esquena. Recolza la carrabina a l'espatlla, així... les cames paral·leles. El que és difícil és apuntar i tirar. Has de saber el moment exacte i veure-ho tot centrat. El blanc és rodó i les anelles per on mires també. Han d'estar concèntriques per encertar al 10.

-¡No veig el blanc!

-¡Estàs apuntant massa alt!

-¡Ara el veig!... (pam) ¡Se m'ha disparat sola!

-El gallet és molt sensible. Els moviments han de ser molt lents.

-¿He fet blanc?

-Ha sonat a xapa.

-M'ho temia. ¿I quina és la teva marca personal?

-En aire comprimit, 391 de 400.

-Això és molt bo, ¿oi?

-Bé...

-Segur que és boníssim. ¿On vols arribar amb el tir?

-Al més lluny que pugui.

-¿I on queda això?

-Els Jocs Olímpics (pam).

-¿Creus que ho aconseguiràs?

-Jo ho vull, però molta gent ho vol i molt poca ho aconsegueix.

-¿Competeixes per guanyar?

-A part de perquè m'agrada, competeixo per superar-me a mi mateixa, i per guanyar. Però és més una competició amb mi mateixa. Per guanyar (pam) els altres (pam) has de guanyar-te a tu mateixa primer.

-¿Això també val per a la vida?

-Sí. Per aconseguir alguna cosa has d'intentar fer-ho al millor que puguis i lluitar dia a dia pel que vols aconseguir. Des de petita he intentant fer totes les coses tan bé com puc fins on arribo, sobretot en els estudis.

SEnDBe happy dont' cry (Sigues feliç, no ploris). ¿Aquest lema és teu?

-El vaig escriure en una època en què plorava al final de cada competició.

-¿I aquest altre? Sigues flexible, no invulnerable.

-Aquest és del psicòleg del CAR.

Notícies relacionades

Prensa Ibérica i EL PERIÓDICO posen en marxa una nova tribuna informativa a Brussel·les

Illa avança enmig del soroll

-¿No és massa pressió per a una noia de 16 anys?

-Pot arribar a ser-ho. Sempre vull fer-ho tot tan perfecte... Potser (pam) no es pot (pam) aconseguir tanta perfecció en tot (pam).