Novel·la negra

Si hagués d'escriure una novel·la negra, situaria l'acció en un poble de la costa creat de manera artificial, construït en un espai on fa temps, abans que hi plantessin ciment i asfalt, hi havia només aiguamolls, ocells i mosquits. Faria que, en aquest poble, es pogués accedir a les cases per mar, que els traficants i els contrabandistes (que serien uns dels elements de la trama) poguessin arribar amb iot en un embarcador propi sense que ningú se n'adonés. Les cases, en aquesta novel·la negra, es connectarien entre elles a través d'uns canals que la publicitat vendria com si es tractés de la Venècia catalana. Seria un poble fantasma, a l'hivern, i, a l'estiu, molt poblat, amb tot de vellets d'obscura procedència centreeuropea que vindrien a morir-hi. Hi hauria algun assassinat, per descomptat, i algun lligam amb màfies i baixos fons i amb individus d'ideologia ultradretana. A prop d'aquesta urbanització decadent, m'imaginaria un descampat amb tot de ninots mecànics de fira exposats a la intempèrie, i tobogans en forma de pallasso gegant, i gratacels que havien estat de luxe i que ara jauen com esquelets de dinosaure, buits. La novel·la, doncs, tindria un punt de relat terrorífic. I també hi hauria pinzellades socials, amb immigrants sense feina que viurien encongits en un garatge. I, a aquest espai sinistre, li posaria un nom així com Empúria, que em sonés clàssic, i hi afegiria Brava, perquè semblés encara més salvatge.