Albert Murillo: «Va ser això el que em va sortir fer: sortir al carrer a gravar sons»

Comença el dia que a l'Albert, amb 13 o 14 anys, els seus pares li regalen unwalkman, i descobreix meravellat que pot gravar i escoltar la seva pròpia veu. ¿I què fa? Es grava i s'escolta; es grava i s'escolta. I acaba, d'alguna manera, quan l'Albert, anys més tard, una altra vegada meravellat, compra unminidisci es llança al carrer. ¿A fer què? A gravar sons.

-Anem per parts. La gent escoltava música, en el walkman. Però no. Vostè escoltava la seva veu.

-Bé, també escoltava música, és clar, però el que és veritat és que el que realment em meravellava era escoltar la meva pròpia veu. No ho sé. A aquella edat em semblava fantàstic.

-¿Com s'explica? Vull dir: ¿per què li agradava això, això en particular?

-No en tinc ni idea. Simplement anava amb mi. De fet, en aquella mateixa època va començar la meva afició per la ràdio. L'hi dic perquè, com ja sap, més tard les dues coses es van ajuntar.

-¿Escoltava molt la ràdio? Vull dir: ¿vivia enganxat a la ràdio?

-Era un gran aficionat. Però el que sobretot m'agradava era la idea de la ràdio, el que hi havia al darrere. Per això participava tant en els concursos. ¿Sap a què em refereixo? Cada cop que sortejaven un disc, per exemple, jo trucava a l'emissora, però no tant pel disc com per la possibilitat d'anar a la ràdio, a les instal·lacions. Generalment no et deixaven passar de la porteria, però jo ja en tenia prou.

-Ara, sisplau, expliqui'm bé com es van ajuntar les dues coses.

-Sí... A veure: les meves inquietuds amb els sons van cristal·litzar l'any 92, quan Sony va treure el primerminidisc. Per a mi va ser un abans i un després. Perquè era un aparell més o menys accessible... de preu, em refereixo. I gravaves amb una qualitat, diguem-ne, professional.

-Gravar sons. L'hi torno a preguntar: ¿per què li agradava tant?

-No ho sé. Va ser el que em va sortir de fer, sortir al carrer i gravar. Ho feia de manera natural, sense cap objectiu, sense cap propòsit, gairebé hauria de dir que sense ser realment conscient del que feia. Pel pur plaer de fer-ho. Va sortir elminidisci jo, amb elminidisc,vaig sortir al carrer.

-Expliqui'm què gravava.

-Què gravava... Mar. Onades. Ocells. Natura, molta natura. Però també carrers, ambients. Pensi que jo elminidiscme l'emportava fins i tot de viatge. Perquè se'n faci una idea, el 98 em vaig casar i la lluna de mel va ser a Nova Zelanda. No s'imagina els sons que vaig gravar allà. Al·lucinants.

-¿I la ràdio?

-La ràdio, sí. Sí: llavors ja estava a Ràdio Estel. La meva primera feina.

-¿Què hi feia?

-Tècnic de so.

-Obvi.

-Si vol, però havia estudiat Electrònica. De fet, jo em veia arreglant maquinetes. El cas és que, quan vaig entrar a la ràdio, allò dels sons va començar a tenir un sentit. Més aviat un propòsit.

-¿Per què?

-Perquè vaig començar a gravar per fer servir: el que gravava al carrer ho feia servir a la ràdio. Tenia els meus propis efectes de so. Més endavant, el 2000, vaig anar a treballar a Ona Catalana, i em van encarregar el muntatge de la publicitat: molts anuncis no venien muntats i pràcticament s'havien de fer. Vaig utilitzar molts dels meus sons... i llavors en tenia un munt, centenars... I em vaig adonar que la publicitat dóna molt joc.

-¿No hi ha llibreries per a això? ¿Llibreries de so, vull dir?

-Sí, però et canses d'usar-les. Miri, jo hi ha vegades que veient una sèrie, una nord-americana, reconec els efectes. Tanquen una porta i li puc dir exactament en quina col·lecció i en quin disc està aquell efecte. I compte, que els nord-americans són els reis d'aquest assumpte.

-Els reis.

-Sens dubte. Fa tres anys que sóc soci d'una petita empresa audiovisual, Mirapro, i entre altres coses creem sons per a videojocs. I aquí m'adono que la competència és molt dura.

-¿Crea sons per a videojocs?

-Això sí que és un repte. L'altre dia, per exemple, ens van demanar aquest so: el que fan els jugadors de futbol al trepitjar l'herba. Quan et demanen aquestes coses t'adones que el pitjor que pots fer és anar al Camp Nou i gravar les trepitjades dels jugadors sobre l'herba. Això no sona a res. ¿Sap com ho vaig fer?

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

-¿Com?

-Vaig agafar dues bosses de plàstic. Les vaig omplir de cinta magnetofònica. I vaig gravar les meves mans passant per sobre.