La nova etapa de Catalunya

La presa de possessió d'Artur Mas com a president de la Generalitat ha merescut alguns editorials, uns referits de manera directa al relleu i altres més relacionats amb l'Estat de les autonomies i fins i tot amb els pactes parlamentaris que es podrien obrir després de l'abstenció del PSC en la votació d'investidura de la setmana passada.

Així, La Vanguardia explicava ahir algunes de les dificultats amb què es trobarà el nou president. Després de recordar que el dèficit públic català s'ha multiplicat per 14 en set anys, «inevitable» atesa l'«enorme magnitud de la crisi econòmica», el diari assegurava que «és una pesada herència que dificulta el marge de maniobra polític i econòmic del nou Executiu». Des del seu punt de vista, el pròxim Govern haurà de fer un gran «esforç de gestió per passar comptes públics», haurà d'anar més enllà de les mesures anunciades. «Aquest és un repte per al qual necessitarà el suport i la comprensió del conjunt de la societat catalana».

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

El madrileny Abc preferia fixar-se en el tracte protocol·lari que les lleis catalanes reserven per als expresidents. I, així, recordava el que qualifica com a «bicoca» en el cas de José Montilla, que disposarà de despatx i personal d'oficina, a més a més de 135.000 euros anuals. El comentari, que anava il·lustrat amb una foto on apareixien Montilla i Mas al Palau, reconeixia, no obstant, que només tres de les 17 autonomies no tenen previst el tractament per als presidents sortints.

El Mundo centrava el seu editorial a recordar els deures a Mariano Rajoy. Segons la seva opinió, l'oferiment de José Luis Rodríguez Zapatero fet dimecres passat es pot transformar en un pacte d'Estat que el PP ha d'acceptar. «Rajoy hauria de ser el primer interessat a donar suport a les reformes, fins i tot des d'un punt de vista egoista, perquè això li permetria en el futur recollir un país en més bones condicions. A més a més, és obvi que algunes de les mesures que s'han de posar en marxa són antipopulars i que és el Govern i no pas l'oposició el que n'acabarà pagant la factura davant dels ciutadans». És clar que hi ha qui pensa que l'entesa entre el PSC i CiU, més els acords entre PSOE, PNB i CC, pot presagiar més vida per al Govern central del que ells havien calculat durant els últims mesos.