Vindicació d'Olot

La ciutat d'Olot està consternada. Ho va dir, amb aquestes mateixes paraules, l'alcalde, Lluís Sacrest, expressant l'estat d'ànim de la població. Al llunyà record del segrest de Maria Àngels Feliu s'hi han sumat, en poques setmanes, els crims del geriàtric La Caritat i el quàdruple assassinat comès per Pere Puig. Amb tot plegat, Olot ha estat portada luctuosa i escenari d'una crònica negra que ha tacat l'escenari idíl·lic d'una comarca coneguda i visitada pels seus múltiples atractius.

Convé aturar-se no només en les belleses naturals, com la zona volcànica o la Fageda d'en Jordà, sinó també en un teixit social i econòmic amb grans dosis de vitalitat, en una activitat cultural ingent, en un entorn que ha practicat la integració de diverses cultures amb exemplaritat. En definitiva, convé tornar a contemplar un Olot treballador i festiu que atresora moltes riqueses i en què la vida quotidiana transcorre amb tranquil·litat. Estigmatitzar una població per les recents circumstàncies dramàtiques seria sense cap mena de dubte una exageració. La crueltat d'un destí centrat en dues persones desequilibrades ha de llegir-se només com una fatalitat tràgica que ha segat la vida, lamentablement, de persones innocents i, per extensió, ha ocasionat danys col·laterals a tota la ciutadania.

La normalitat tornarà a Olot i a la Garrotxa. Seguirà sent un paratge singular, un destí atractiu, una comunitat que confia en les seves possibilitats i que desitja viure en pau. Sense haver de pagar injustament per crims que no ha comès.