Ponts de Castellet

Hem après molt, deCastellet.Hem après a llegir, a anar més enllà de la incertesa d'unes pàgines que ens podien proporcionar un plaer indeterminat per arribar a pensar en la certesa de la saviesa amb què ens alimentaven. Hem après a saber els conjurs que animaven un text, a descobrir la personalitat de qui l'havia escrit, i l'entorn i les pulsions que l'havien fet possible. I també hem gaudit delCastelletque ha convertit la memòria en un escenari on han actuat, perquè ell els citava o perquè passejaven per allà quanCastelletmuntava l'obra, els protagonistes més destacats de la literatura d'aquest país. Les pàgines deSeductors, il·lustrats i visionaris,el seu últim llibre, són una festa de la prosa i de l'evocació, unjoiello,que dirien els italians, una capsa on s'amaguen tresors intel·lectuals i xafarderies, ironies i un retrat singular de la societat de la segona meitat del segle XX.

També són una confessió (discreta i distant, però colpidora i íntima) de la pròpia personalitat deCastellet,un viatge irònic i descregut (i tan emotiu), un diàleg amb els seus morts, amb els companys que ja no hi són. Ara que ha guanyat el Premio Nacional de las Letras, ell, que ha fet d'enginyer entre cultures, diu que els ponts entre Catalunya i Espanya «s'han esconyat». Així de clar. Així de rotund. ¿Tornaran a ser-hi? ¿Hi ha nous Castellets que els vulguin construir? ¿Hi ha espanyols que vulguin escoltar a l'altra banda del riu?